Societat

Al-Qaida reivindica

La franquícia terrorista al Magrib confirma el segrest dels tres cooperants catalans

La hipòtesi més fàcil i més dramàtica en el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània es va confirmar ahir de la manera més crua: el tradicional missatge, en aquest cas sonor, d’Al-Qaida a la cadena Al-Jazira. Poc abans de les set del matí, el bust parlant del periodista del 3/24 panàrab va remoure’s al seu seient llegint un comunicat d’Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) segons el qual “dues unitats valentes de mujahidins han aconseguit segrestar quatre europeus en dues operacions diferents: la primera a Mali, on es va segrestar el 25 de novembre el ciutadà francès Pierre Camatte, i una segona a Mauritània, on es van segrestar el 29 de novembre tres espanyols”.

El comunicant identifica els cooperants catalans, Albert Vilalta, Roque Pascual i Alícia Gámez, pels seus noms i precisa en el cas de Vilalta que és el “director d’una empresa de túnels” i afegeix que Espanya i França “seran informades posteriorment de les demandes legítimes dels mujahidins”.

El paper d’Espanya

Més enllà de l’encert en les prediccions inicials del govern espanyol i de la ciència més certa de les autoritats mauritanes, el comunicat d’Al-Qaida posa de manifest que Espanya i França, i els seus ciutadans, són dos dels objectius d’Al-Qaida al Magrib Islàmic perquè tots dos països tenen ara mateix les dues ambaixades internacionals més potents a Mauritània. El paper espanyol, segons apunta el professor d’antropologia de la UB i expert en Mauritània Alberto López Bargados, juga un paper determinant en la seguretat fronterera a través de l’Agència Europea per a la gestió de la cooperació operativa en les fronteres exteriors (Frontex), en principi només per evitar l’emigració en pasteres cap a les Canàries i pels interessos pesquers espanyols.

Però d’aquests interessos a ajudar Mauritània en seguretat interior només hi ha un pas i Al-Qaida no vol deixar de moure’s tranquil·lament a través de la difusa frontera del Sahel i, de passada, intentar alliberar els presos que té a Nouakchott i obtenir rescats. El govern espanyol, no obstant això, no s’enfronta ara ni de bon tros a una negociació com la que va fer amb els pirates que van segrestar l’Alakrana.

França, per la seva banda, que ha anat perdent autoritat a la zona però que conserva encara l’aurèola de l’exmetròpoli, s’enfronta a la negociació per Pierre Camatte, segrestat en un hotel del nord de Mali quatre dies abans que les víctimes catalanes, amb els pros o els contres de la determinació de Nicolas Sarkozy de no negociar amb terroristes.

El tercer actor d’aquesta pel·lícula de por és el govern de Mauritània, encapçalat per Mohamed Ould Abdelaziz, que ha rebut un cop molt dur a la seva credibilitat després d’haver convidat fa 15 dies un grup de periodistes a seguir les evolucions dels grups especials d’intervenció al Sahel.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.