Josep Maria Rovira: “Els que estaven en contra de la MAT ara ens demanen responsabilitats”

Són dies moguts a la seu d’Endesa. El pitjor de la crisi ja ha passat, però els treballs de reconstrucció i la situació provisional de moltes de les poblacions afectades obliguen a no abaixar la guàrdia. Des del primer dia, Josep Maria Rovira ha estat al peu del canó. D’ell penja tota una organització pendent de retornar la normalitat elèctrica a la Costa Brava.

Queda algú sense llum?
No.

Però el govern segueix dient que encara hi ha gent que no té llum.
És una guerra de xifres en què no vull entrar. Per nosaltres el subministrament va quedar normalitzat diumenge a la nit. Això no vol dir que, si Protecció Civil sap d’algú que no té llum, que ens avisi i hi anirem.

No em negarà que la informació, sobretot els primers dies, va ser confusa.
No amaguem res. Ni als municipis, ni als mitjans ni al govern. Una altra cosa és que no teníem el coneixement precís de les coses que passaven en el moment en què es van produir. Sabíem que les instal·lacions governades a distància, com les línies d’alta tensió, no funcionaven, però no sabíem de la magnitud del problema.

Era impossible saber-ho?
Només podíem dir que estàvem sota els efectes d’una gran nevada i que hi havia problemes de subministrament.

Van trigar gairebé 24 hores a ser-ne conscients.
No hi podíem arribar en cotxe, moto o a peu. Sabíem que 17 línies no funcionaven, però no coneixíem l’abast dels danys. L’única forma de fer-ho era sobrevolant les línies en helicòpter. Fins dimarts no vam poder identificar quines i on havien caigut les torres.

Fins i tot així, la reacció va ser lenta. L’apagada de Barcelona es va solucionar més ràpid.
A Barcelona estàvem parlant d’una afectació d’un màxim de 5 km2. Una afectació molt forta per nombre de clients afectats, però molt localitzada. A més, les comunicacions i els espais eren millors que els que hi ha a les comarques gironines. Hem de tenir en compte que la zona afectada és molt més gran. Posar un generador no és tan fàcil com carregar-lo a un camió i portar-lo a un lloc. Cal buscar-li una bona ubicació i connectar-lo a la xarxa, amb totes les dificultats que això comporta, sobretot si es tracta de pobles petits i allunyats.

Però havent-hi les experiències que hi ha hagut en els darrers temps, ¿encara no han estat capaços de tenir un pla d’emergència específic per a casos com aquest? La sensació és que s’ha actuat amb molta improvisació.
No. Tenim uns acords amb les empreses propietàries de grups electrògens que ens garanteixen sempre uns mínims. Fins ara el rècord absolut d’utilització era Barcelona, amb 170 grups electrògens, una xifra a què difícilment s’arriba. Ser-hi, hi eren, els grups: el problema era portar-los, i en això sí que hi hem de reflexionar.

Aquesta sensació d’improvisació també l’ha transmès el govern, que, en canvi, ha trobat en vostès el culpable perfecte de la situació. ¿S’han sentit directament acusats?
Això ho podem pensar, però no ho podem dir. Tots ens hem vist sorpresos per una situació extraordinària. Jo comprenc que estar quatre o cinc dies amb baixes temperatures i sense electricitat és molt dur. Pateixen els clients i patim nosaltres. Els clients van dormir poc, però nosaltres tampoc hem dormit gaire aquests dies.

No poso en dubte els esforços en la reconstrucció, però políticament se’ls ha assenyalat com a culpables per no complir els compromisos d’inversió adquirits.
No vull entrar en polèmiques amb l’administració. El govern s’ha portat bé. Haig de felicitar els Mossos d’Esquadra i les policies municipals. També he de dir que els alcaldes ens han ajudat molt. Després vénen les percepcions més globals. I cadascú pot tenir la seva opinió. Potser no hem sigut suficientment àgils per comunicar l’estat de la situació.

Però la coordinació amb el govern no ha acabat de funcionar.
Jo diria que, com nosaltres, hauria desitjat conèixer l’abast del problema des del primer moment. Només així hauríem pogut actuar de manera més ràpida. Podíem fer estimacions, però no saber exactament els problemes.

Perdoni que insisteixi, però, a qui haig de fer cas, a la direcció general d’Energia, que explica que vostès compleixen les inversions, o al conseller Nadal, que dimarts sostenia de manera clara que obres que haurien d’estar acabades no ho estan? Qui té raó?
No ho sé. Però nosaltres hem complert amb les inversions a les comarques gironines. Les tres subestacions previstes al pla Tramuntana [Forallac, Vall-Llobrega i Cassà] es van posar en servei entre el 2006 i el 2007. En 5 anys hem gastat 540 milions d’euros a Girona. I els projectes relacionats amb la MAT també els estem tirant endavant perquè la xarxa sigui redundant.

Fins a quin punt les dificultats administratives els estan impedint tirar endavant les infraestructures necessàries per garantir un subministrament de qualitat a Girona?
La xarxa que hi ha ara no pot sostenir el creixement d’aquest territori. Afortunadament, amb la crisi la demanda ha caigut i la xarxa ha aguantat, però no hi ha creixement possible per a Girona sense la MAT. Ens està costant massa fer-la. I en moltes línies nostres tenim els permisos per fer-les, però és un procés molt llarg i lent. Si hagués estat feta, la línia Olot-Serinyà-Figueres hauria ajudat a restablir més ràpidament el subministrament. A la societat li costa acceptar les infraestructures que necessitem per garantir el subministrament. Per anar més ràpid a restablir el subministrament es necessita redundància, no es poden portar grups electrògens amb avió o helicòpter.

El problema són els municipis?
Hem d’entendre la sensibilitat de cada territori, i això, sobretot, vol dir temps. Potser una situació d’aquest tipus farà reflexionar aquells que s’han oposat a infraestructures com la MAT.

Pot ser l’impuls definitiu?
Ja ho veurem. Amb la MAT portem 10 anys. Només si hi ha voluntat i els alcaldes ens ajuden podrem accelerar les inversions. Tots els que han estat en contra d’aquestes infraestructures ara s’han vist afectats i ens demanen responsabilitat a nosaltres, però som els últims de la pel·lícula. Se’ns visualitza com els responsables, però no ho som. Assumim la responsabilitat, però la situació no l’hem creat nosaltres.

¿Garanteixen els subministrament per a Setmana Santa i l’estiu?
Els nostres esforços hi estan encaminats. Mantindrem el personal i els generadors per precaució, però la normalitat està garantida.