Societat

La jutge esgrimeix la Constitució per avalar les multes lingüístiques de la Generalitat

El tribunal desestima el recurs de l'API de Vilanova defensat públicament per Rajoy. Carrega contra la seva falta d'arguments. La sentència, redactada i feta pública en castellà, argumenta que la llei de Política Lingüística garanteix el dret a la igualtat

Recurs desestimat amb duresa. Aquesta és la resposta que ha obtingut Manel Nevot, l'API de Vilanova i la Geltrú que va fer popular Mariano Rajoy en el seu primer cara a cara amb José Luis Rodríguez Zapatero de la campanya per a les eleccions espanyoles del 2008. Nevot havia estat denunciat a l'Oficina de Garanties Lingüístiques perquè els enormes rètols de la façana del seu negoci estaven només en castellà. Després d'un llarg procés d'advertiments, inspeccions i al·legacions, durant el qual es va negar a corregir la retolació de l'establiment, va ser multat per l'incompliment de la llei de política lingüística i la de l'estatut del consumidor.

En el seu recurs presentat davant del jutjat contenciós administratiu de Barcelona, Nevot al·legava la inconstitucionalitat de les lleis de la Generalitat i la vulneració del dret a la igualtat consagrat per la Constitució. Però és justament amb la Constutució i diverses sentències del Tribunal Constitucional que la magistrada, María José Moseñe Gracia, retreu la manca d'arguments al demandant i li respon que, justament, la llei de política lingüística vetlla pel dret a la igualtat entre els ciutadans.

"Als fonaments de la demanda no hi ha cap fonament sobre quines són les causes o raons per les quals els articles 26-a i 29-f de la llei 3/1993 [la dels drets del consumidor] puguin considerar-se inconstitucionals", adverteix la resolució.

Tot i escriure la sentència en castellà, la jutges defensa amb fermesa que "han de ser les comunitats autònomes les que han de determinar l'abast de la cooficialitat [de les llengües que no siguin el castellà], cosa que poden fer mitjançant la promulgació de la normativa corresponent amb la finalitat d'impulsar i fomentar l'idioma".

En aquest sentit, destaca que un dels articles de la llei de política lingüística denunciats per Nevot assenyala que els "cartells d'informació general al públic i els documents d'oferta de serveis han d'estar redactats, almenys, en català". "Aquest deure d'ús (...) és perfectament legítim i no és res més que la conseqüència de la cooficialitat de la llengua (...), que es tradueix en la necessària convivència de les dues llengües, impulsant o fomentant l'ús d'una de les dues, el català, idioma que estava en desequilibri respecte del castellà".

Es desprèn de la Constitució
Aquesta norma, respon, segons la jutge, "a la política de foment de l'idioma que la jurisprudència constitucional ha declarat legítima i que tindria la seva base en el paràgraf tercer de l'article 3 de la Constitució Espanyola i que en cap cas exclou la utilització del castellà", que Nevot podria haver utilitzat per als seus rètols, a més del català.

Les referències a la carta magna espanyola continuen en la sentència. Especialment en el fragment que rebutja els arguments de Nevot, segons el qual la retolació en català conculca el dret a la igualtat dels ciutadans, en referència als no catalanoparlants. "La imposició del català com a única llengua implicaria una discriminació respecte d'aquells consumidors que no fossin catalanoparlants, que no és el cas, però precisament el foment del català (i contràriament al que sosté el demandant), el que aconsegueix és donar un tracte igualitari als ciutadans", conclou la jutge.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.