Un detingut denuncia una pluja de cops dels Mossos
El primer cas d’una denúncia per un cas d’agressió a un detingut als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a les Corts va arribar ahir a judici a l’Audiència de Barcelona, davant la mateixa secció que fa pocs dies va imposar una dura condemna a quatre agents per un cas de tortures a un detingut. El cas jutjat ahir és el d’un ciutadà senegalès, A.B.D., que va explicar al tribunal haver estat víctima “d’una pluja de cops per part de nou o deu agents” que li van provocar la fractura de l’húmer del braç esquerre en tres parts.
Els fets van passar l’abril del 2006, abans que els calabossos d’aquesta comissaria estiguessin vigilats per càmeres per evitar, precisament, aquest tipus de situacions. L’acusació particular considera que A.B.D. va ser víctima d’un delicte de lesions i tortures i de forma alternativa d’un delicte de tracte degradant i demana per a tres dels mossos acusats penes de vuit anys de presó, i sis anys per al quart. La fiscalia discrepa i, tot i que acusa els mossos d’un delicte de lesions per imprudència, els demana quatre mesos perquè entén que el detingut va ser lesionat mentre era immobilitzat pels agents i no com a fruit d’una agressió gratuïta.
A.B.D. va explicar que quan era als calabossos de les Corts va tenir un incident amb una agent que es dedicava a repartir aigua entre els detinguts i que, aleshores, “uns nou mossos van entrar a la meva cel·la, em van fer posar mirant cap a terra i vaig començar a rebre una pluja de cops que van continuar fins que vaig sentir que el braç m’explotava, amb un crac molt fort, i aleshores vaig notar un dolor insuportable, com no l’havia experimentat mai”.
Els quatre agents, que van donar una versió molt diferent, van explicar que havien hagut de reduir i emmanillar el detingut dins de la cel·la perquè es va posar molt nerviós. Tots quatre van assegurar que havien fet ús de la “força mínima necessària” per emmanillar el detingut. Tant es va repetir aquest eufemisme policial que l’advocada de l’acusació particular, Laia Serra, va demanar a un agent que li concretés “quin tipus de força és la força necessària”.
Resistència al calabós
La versió dels policies sosté que l’espai reduït del calabós, 2,5 per 1,3 metres, va fer que el detingut i els quatre agents rodolessin per terra i que A.B.D. es va resistir en gran mesura a ser emmanillat donant constantment cops amb les mans. Cap dels policies va assegurar haver-se adonat de la fractura del braç, mentre que el pèrit que va declarar després va explicar que un trencament d’aquesta mena fa un soroll molt fort i que és impossible no sentir-lo.
Aquest pèrit va assegurar que la lesió del detingut no podia ser producte d’una puntada de peu ni d’una autolesió, i sí d’haver-se exercit molta força en un punt del braç i a la vegada haver fet palanca. A preguntes de l’advocada va assegurar que l’os trencat de la víctima és un “húmer normal”, cosa que tallava l’argumentació de l’advocat de la defensa, que creu que l’origen africà de la víctima i el dèficit alimentari del continent negre pot explicar la causa de lesió òssia.
