Per somiar que no quedi

Fa uns dies, quan es va fer públic que el Real Madrid ha pagat 94 milions d'euros pel fitxatge de Cristiano Ronaldo, el món es va posar les mans al cap. La irracionalitat, instal·lada des de fa temps en l'entorn del futbol, s'havia passat de frenada i, de retruc, alimentava els debats i les tertúlies d'arreu. Al cap i a la fi, però, es tracta d'una entitat privada, que ha fet una inversió i segurament n'obtindrà un benefici, cosa que no passarà amb la milionada gastada pel consistori tarragoní en el pàrquing Jaume I. Es diu aviat, però fa mal comprovar que en menys de deu anys s'han volatilitzat més de 25 milions d'euros sense que ningú aixequi la veu i n'assumeixi la responsabilitat. Mentrestant, la ciutadania continua mirant de pair les veritats a mitges que transcendeixen en els mitjans i continua sense entendre'n les causes. Només sap que li tocarà gratar-se la butxaca durant els pròxims anys més del que li correspondria per la ineficàcia i la ineptitud d'uns quants.

Vint-i-cinc milions d'euros –en pessetes, uns 4.200 milions– donarien per a molt i segur que permetrien que la ciutadania notés menys els efectes d'una crisi que ja fa mesos que va passant factura. Fa uns mesos, quan molts ja sabien que tots aquests milions s'havien anat llençant a la brossa, moltes famílies tarragonines sol·licitaven fer front a les taxes municipals en més terminis dels previstos perquè l'aigua ja els arribava al coll. Les comparacions són odioses, i en aquests casos, fan realment un fàstic desmesurat. En lloc de llençar-los a les escombraries reiteradament, què es podria fer amb tots aquests diners per millorar la ciutat? Segur que omple més d'una sobretaula aquest estiu. Des d'infraestructures en sanitat, educació, esports i comunicació fins als suggeriments més innovadors.