Un defensor de la legitimitat catalana
Josep Pla va definir Josep Tarradellas com “un diplomàtic, un home de negociació permanent i sistemàtica” i com un personatge “clar, coherent, bon observador, caut, astut, intel·ligent, prudent i valent, format per una navegació difícil i llarga.”
Tarradellas va demostrar ser un home possibilista, amic del pacte, gran organitzador i molt intuïtiu. Sempre tocava de peus a terra i sabia quan havia de cedir i quan no.
Va néixer a Cervelló (Baix Llobregat) dins una família pagesa humil, però amb una gran empenta. Va emigrar a Barcelona i van prosperar. Tarradellas va treballar, consecutivament, al comerç i, finalment, com a petit empresari.
Es va afiliar al CADCI (Centre Autònom de Dependents del Comerç i de la Indústria), on l'any 1915 va conèixer Francesc Macià, que defensava un catalanisme que atragués els obrers.
Va fer el servei militar a Melilla, on va comprovar com la corrupció corcava tota la tramoia de la restauració borbònica. De tornada a Barcelona va seguir en contacte amb Macià, tot i que no va afiliar-se a Estat Català.
El març del 1931 es va crear ERC i Tarradellas, ja casat, es va convertir, de fet, en el secretari de Macià. Amb la restauració de la Generalitat, es va convertir en un dels seus homes forts.
També va ser diputat a les Corts espanyoles i conseller de Governació. En la guerra va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes i va ocupar diversos càrrecs: conseller de Serveis Públics, d'Economia i Finances, i primer conseller.
Al final del conflicte va marxar a França. Va estar a punt de córrer la sort de Companys i va marxar a Suïssa fins al final de la Segona Guerra Mundial. Successor de Josep Irla en la presidència de la Generalitat el 1954, va desenvolupar una relació molt intensa amb personalitats de fora i de dins de Catalunya. Va defensar la legitimitat del govern i va negociar directament amb Adolfo Suárez. Va tornar a Catalunya el 23 d'octubre del 1977, com a president de la Generalitat restaurada.
