25 quilos per la Grossa

El Teatre Nacional de Catalunya serà a partir de les 11 del matí seu d'un esdeveniment històric; el sorteig de la primera Grossa de Cap d'Any, la primera loteria passiva de Catalunya. Durarà poc, mitja hora, i es retransmetrà en directe per TV3.

El sorteig serà molt diferent del de Nadal de la loteria espanyola i, almenys aquest any, tindrà un aire d'evident austeritat. Dos locutors de TV3 cantaran tres números: el tercer, el segon i el primer premi, i ho faran davant un públic que omplirà la grada de la sala principal del TNC.

Només hi ha premi per a tres números i els seus anteriors, posteriors i les terminacions. No hi ha pedregada. Això sí, el primer número està premiat amb 20.000 euros per euro jugat (la mateixa proporció que la loteria espanyola). El cas és que com que els bitllets de la grossa costen 5 euros el màxim premi per bitllet seran 100.000 euros.

El govern de la Generalitat ha aconseguit vendre quasi la totalitat dels 30 milions que s'han posat a la venda. La recaptació, abans de l'últim recompte, es situava ahir als 25,3 milions d'euros, segons el Departament d'Economia.

En un primer moment, quan es va donar a conèixer la creació d'aquesta nova loteria, la Generalitat havia pensat només posar a la venda trenta bitllets de cada número (és a dir, un total de 15 milions d'euros). Però de seguida es va veure que farien curt i es va imprimir el doble del que estava previst. El fet que el bitllet s'hagi posat a la venda tan sols per 5 euros, que tots els comerciants, firaires, supermercats, pastisseries, quioscos, estancs i restauradors del país l'hagin pogut vendre i el fet, sobretot, que és el primer sorteig català, ha animat el públic.

En un primer moment, i com que ja hi ha tants sortejos aquests dies, el de Nadal, el del Nen i aquest any, també, el de l'ONCE del dia d'Any Nou, es va pensar que potser la Grossa no seria ben acollida i és per aquest motiu que Joc i Apostes de la Generalitat va llençar la idea amb una certa precaució. Però la demanda va superar totes les expectatives i ara ja es parla d'una “remodelació” de fons de cara a plantejar el sorteig de l'any vinent.

El naixement d'aquest sorteig va estar impulsat, entre d'altres, pels botiguers catalans, que veien en aquest joc una oportunitat de participar en el joc i, de retruc, de “col·laborar en projectes de Benestar Social”, explica Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació del Comerç de Catalunya, CCC.

Tal com marca la llei, el 70% dels beneficis de la venda dels números de la loteria catalana seran per a premis i el 30% restant anirà a parar a projectes socials, en aquest cas el Departament de Benestar i Família.

En concret, segons va explicar la consellera Neus Munté, es donaran per a programes d'infància, com ara el de Centres Oberts i el de Cases d'Infants. La conselleria d'Economia, per al seva banda, també ha recordat que des del 1992, Loteria de Catalunya –els jocs més populars de la qual són, ara mateix, la 6/49, el Trio o el Super Toc– ha destinat més de 220 milions d'euros a accions socials.

L'aparició d'aquesta loteria passiva catalana coincideix amb l'entrada en vigor d'una nova normativa d'àmbit estatal que obliga tots els guanyadors de premis a pagar a Hisenda el 20% dels guanys a partir dels 2.500 euros.