Justícia gratuïta sense demora
La resposta oficial a les peticions ciutadanes a tenir un advocat d'ofici passa dels nou mesos d'espera a un
Catalunya implanta la consulta telemàtica per reduir terminis
El ciutadà que s'acosta al Col·legi d'Advocats de la seva ciutat per sol·licitar assistència jurídica gratuïta, és a dir, un lletrat del torn d'ofici, ho acostuma a fer per necessitat, empès per una demanda que li reclama un deute o un divorci que l'agafa a la presó. No ho fa pas per aprofitar-se del sistema, com amb recel traspua el titllat neoliberal projecte de llei de justícia gratuïta, del govern del PP, aprovat al Congrés dels Diputats l'abril passat. A Catalunya, aquest servei públic tan essencial, sobretot en època de crisi, ha estat col·lapsat des del 2013 fins que el Departament de Justícia hi ha aplicat mesures i mitjans telemàtics.
Els col·legis d'advocats triguen entre dues setmanes i dos mesos a concedir un advocat d'ofici a persones que no tenen recursos econòmics per afrontar un plet en què ha de pagar advocat, procurador i taxes, de les quals queden exempts si tenen aquest dret. La resposta dels col·legis és confirmada, revisada o revocada per les comissions d'assistència jurídica gratuïta, òrgans col·legials de la conselleria, dels quals n'hi ha cinc a Catalunya, i són integrats per un membre de la fiscalia, dels advocats i del Departament de Justícia, que l'any passat va destinar 60 milions d'euros en pagar lletrats i procuradors d'ofici, i el servei d'orientació jurídica.
La comissió de Barcelona –presidida fa anys per l'actual fiscal superior de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, que no ha deixat aquesta tasca, i que també compta amb l'expert i veterà advocat Miquel Puiggalí– va col·lapsar-se davant l'increment de peticions, malgrat que es reduïen els plets. A l¡octubre del 2013 es va assolir el major col·lapse: 11.357 sol·licituds pendents de resoldre sobre la taula i es trigava uns nou mesos a respondre al ciutadà. El març passat el temps de resposta es va reduir a sis mesos, i el desembre, a un mes, que és el termini que marca la llei.
Més flexibles i sensibles
La secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia, Maria Josep Feliu, ha admès que calia posar ordre en aquest servei que “és clau per al ciutadà sense recursos” i ha detallat que han aplicat tres mesures per agilitzar les resolucions. El personal de la comissió s'estava força hores al telèfon per resoldre dubtes i consultes dels advocats i dels jutjats per saber com estava una sol·licitud de justícia gratuïta. Ara ambdues institucions poden consultar els expedients via telemàtica, fet que allibera els tramitadors de la comissió a fer altres tasques.
La segona mesura és que s'ha informatitzat tot el sistema. És a dir, s'han fixat convenis amb la Seguretat Social, Hisenda, l'Inem i el Cadastre perquè el funcionari pugui consultar les dades del peticionari de justícia gratuïta sense que s'eternitzi un expedient per la manca d'un paper de la renda o del patrimoni. Les notificacions de les resolucions també es fan eternes perquè no es troba el particular, i s'estudia externalitzar-ho. Finalment, els tècnics de la comissió han endreçat les sol·licituds per grups i així evitar de comprovar el patrimoni o altres informacions quan no són necessàries.
La llei fixa que el llindar econòmic per poder tenir dret a la justícia gratuïta és no superar cinc vegades l'Iprem, és a dir, 31.950 euros d'ingressos anuals, a banda del patrimoni. La llei, però, permet a la comissió saltar-se aquest llindar en casos excepcionals, com que el peticionari tingui a càrrec una família nombrosa o alguna persona discapacitada. Aquest marge de maniobra ha fet que la comissió “hagi estat més sensible i hagi mirat amb més cura els casos d'afectats per preferents o en execucions hipotecàries”, ha revelat Feliu. Fins i tot, la secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia ha detallat que la conselleria ha adaptat un mòdul per pagar als advocats d'ofici que ja havien tancat el cas, però –amb la resolució europea– podien al·legar, aturar o revisar la pèrdua d'un pis per clàusula abusiva. El febrer del 2014, el govern espanyol va ampliar els supòsits de beneficiaris al servei de justícia gratuïta, als quals automàticament se'ls concedeix aquest dret sense comprovar els seus ingressos. Són cinc: víctimes de violència de gènere; menors i discapacitats psíquics víctimes d'abús o maltractament sexual; víctimes d'accidents greus que provoquen incapacitats; víctimes de terrorisme, i víctimes de tracta d'éssers humans. Aquests nous supòsits han representat un increment de 2,4 milions en la feina d'advocats d'ofici, que “el ministeri va dir que finançaria i no ens ha donat ni un euro”, ha dit Feliu.
Ha afegit que des de Catalunya i les altres comunitats, fins i tot les del PP, han reclamat al ministeri que pagui amb la recaptació de les taxes judicials, la justícia gratuïta, tal com va prometre inicialment. “Hem reclamat que ens torni el 80% de les taxes que es recapten aquí, que és el percentatge que assumim de despesa en justícia, i res”, ha dit Feliu, que alhora ha conclòs: “Era inassumible la seva proposta d'unificar els mòduls d'advocats.”
