“Sóc advocada d'ofici per vocació”
Fernández exerceix de lletrada en torns d'ofici des de fa un any i clama que es dignifiqui aquesta figura
S'ha “sorprès” d'haver d'anar a calabossos per un detingut perquè no té documentació
Montserrat Fernández Creus, de 29 anys, és de la nova fornada d'advocats de Barcelona que entra a la professió amb empenta i principis. “Sóc advocada per vocació i m'hi dedico igual per un client privat que per una persona derivada del torn d'ofici o que no té recursos. Qualsevol persona ha de tenir dret a defensa, si l'única via de resposta per resoldre un conflicte és la judicial”, afirma.
Fernández es va col·legiar l'any 2010 i per poder entrar en un torn d'ofici havia de tenir tres anys d'experiència com a advocada, a banda de fer un curs a l'Escola de Pràctica Jurídica o un màster de l'advocacia penal, que ella va fer a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), més els cursos puntuals per a certs torns d'ofici. Ara Fernández està inscrita en els torns d'ofici dels àmbits penal, penitenciari, de menors, d'estrangeria i els denunciats per violència domèstica, ja que en el cas de les víctimes requereix cinc anys d'experiència. Fernández se sent “satisfeta” de la formació rebuda a l'ICAB però vindica que els estudis universitaris han d'estar més lligats amb la pràctica i que no s'hagin de fer tants cursos complementaris i invertir-hi un dineral. “Vam estar quatre anys a la universitat, on només vam fer la simulació d'un judici. I, en acabar la carrera, ens van dir que no en teníem ni idea i que ens calia més formació”, es lamenta.
De les primeres experiències en les guàrdies del torn d'ofici Fernández lloa “la bona acollida dels companys de professió” per ajudar-la. Des dels companys amb qui comparteix despatx, al bufet Zaragüeta-Reina, fins als membres de la comissió jurídica de la campanya Tanquem els CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) i col·legues desconeguts. Precisament, el que més l'ha “sorprès” d'estar en aquest servei públic al ciutadà és “haver d'anar a calabossos per assistir una persona detinguda pel simple fet de no tenir documentació”. La lletrada explica que va assistir a la comissaria de la Verneda una dona que va ser detinguda mentre passejava amb la família, i tot i el correcte tracte policial, li havien tret els cordons i el cinturó, aplicant-li mesures de seguretat, com un suposat delinqüent més. Fernández confessa que és molt meticulosa en les formes i el llenguatge “perquè criminalitzen”, com els atestats policials que no distingeixen menors d'adults en imputar-los delictes, indica.
“El torn d'ofici –admet Montserrat Fernández– també és per donar-te rodatge de casos que trigaries força a veure.” En aquest any d'experiència, però, ja s'ha impregnat del fet que “el torn d'ofici és mal vist en general”, i reclama al Col·legi d'Advocats barceloní una aposta més decidida per defensar aquesta figura i que la institució tingui “una vocació més social”.