I tu, de qui ets?

Verd o groc, groc o verd? Com bé diuen, de gustos no hi ha res escrit. I mai més ben dit. De fet, ahir a la plaça del Rei, la gent no només es debatia entre el Chartreuse groc o verd, sinó entre el puro i el cafè. Hi ha els clàssics, que des de fa 10 anys vénen pel cafè, per la copa i pel puro. N'hi ha que vénen només pel cafè i per la copa. És el cas dels germans Rodríguez, que ahir eren a la plaça des de les 3 de la tarda per tal de ser els primers a fer-se el cigaló, ja que el puro el guardaven per a algú altre. Concretament un cigaló de Chartreuse verd, que és més fort, tot i que aquest any han augmentat la graduació del groc fins als 43 graus. Així doncs ahir hi havia dues cues, dos bars que servien cafès, copes i puros, dos tipus de Chartreuse. I quin és el que té més èxit? Per norma general la gent es decanta més pel groc, perquè és «més suau, més dolç i més fi», diuen els seus partidaris. Tot i que no en són pocs els devots del verd, «és més fort i més digestiu, i puja més», argumenten els del verd. També hi ha qui és partidari de la barreja, a manera de mamadeta. Sempre hi ha algú a qui no agrada ni l'un ni l'altre i demana un Torres, o qui es justifica amb la veu petita dient: «Sóc de Reus.» Infiltrats.

En fi, que mentre la gent esperava el seu torn, o se les manegava per aconseguir diverses racions de cop rellevant-se, els músics intentaven solucionar els problemes tècnics, el públic s'impacientava i una àvia nonagenària a cop de megàfon reclamava que no s'aturés la festa. Però sigui groc o verd, hi hagi puro o no, amb música o sense, el que no falta mai a Tarragona és l'ombra allargada de l'Amparito.