L'esperit de Santa Tecla s'accentua
El músic Lluís Gavaldà reclama una millor política cultural en un pregó àgil i amb moltes al·lusions al seu rol de tarragoní
La clau d'un bon discurs és que connecti amb el públic, amb els oients; i Gavaldà ho va aconseguir. Va mantenir la tensió i l'atenció gràcies a un relat amè, descarregat d'opulències i gens encarcarat, un dels errors que, de vegades, cometen els protagonistes d'actes similars. El líder d'Els Pets va defensar el seu tarragonisme i se'n va enorgullir des del primer moment, i va recordar, per exemple, l'encàrrec «al sastre Ambròs perquè ens fes una jaqueta amb la bandera de Tarragona». Sense fugir dels seus orígens a Constantí, el pregoner va subratllar, adreçant-se a l'arquebisbe i com si li demanés perdó amb la mirada: «He fet molta festa major i l'he assaborit. Fins i tot, alguna mamadeta al carrer.»
Gavaldà també va fer un repàs de les coses que habitualment fa un tarragoní i que ell, en un moment o altre, també ha fet, com ara anar a fer la mona al pont del Diable i a missa al Llorito, o un vermut al Moto Club «tot repassant l'anatomia insuperable de la dona tarragonina». El músic va deixar clar: «Jo, Tarragona la porto tatuada al front, a diferència d'altres pregoners, que fan la seva feina i se'n tornen al seu poble sense saber si ha agradat o no.» I va admetre: «Sé que sóc el noi al qual Tarragona l'esborrona.» Gavaldà va aprofitar l'avinentesa per criticar la política en matèria cultural que se segueix a Tarragona: «Estem a anys llum de pobles i ciutats amb unes possibilitats teòricament menors.» La clatellada de Gavaldà també va arribar pels pocs ajuts als joves –«sembla que facin nosa», va denunciar–. Per cloure el discurs, més enllà dels agraïments per haver estat el pregoner, va remarcar la importància «de ser un d'aquí». A fora, la gent s'impacientava perquè l'horari no es complia. Amb els clàssics «visca Santa Tecla» i «visca Tarragona», el pregoner no va dubtar ni un moment a apoderar-se del micròfon i demanar una Catalunya lliure. La tronada posterior i l'espetec van deixar pas als gegants, àvids de festa major i de passejar-se després d'haver estat un any reclosos. Esperen tres dies de disbauxa.
