De la Plana al Central Park
Oques Grasses i La Iaia van participar en una minigira a Nova York organitzada per l’Institut Ramon Llull.
Falten un parell d’hores perquè comenci el concert i això no pinta bé. Des de bon matí que cau una fina cortina de pluja que, sense mullar completament, ho deixa tot humit. Però la banda de Roda de Ter Oques Grasses no perd l’esperança ni l’optimisme. Els set osonencs han tingut el temps just per fer el tafaner pels carrers de Nova York després d’arribar de Milwaukee, on han actuat al Summerfest, un dels festivals de música més grans del país i del món. Ha estat una experiència flipant, diu la veu de la banda, Josep Montero. Aquí als Estats Units són una mica exagerats i criden molt però durant poca estona, al revés que allà. Però els fa molta gràcia que vingui algú de fora a portar la seva música. Oques Grasses, com els vigatans La Iaia, tanquen un petit cicle de quatre concerts en català que, per segon any, organitza l’Institut Ramon Llull al SummerStage de Central Park. És un dels esdeveniments més interessants de l’estiu a Nova York que omple el parc d’activitats de tot tipus, de la música a la dansa passant pel teatre, i de forma totalment gratuïta.
La carta de presentació d’aquest petit festival de música catalana la fa Sílvia Pérez Cruz, que no és la primera vegada que actua a Nova York però sí que ho fa sola amb la seva guitarra. Després d’ella vénen els vigatans de La Iaia, DJ Guillamino i, finalment, Oques Grasses. Tots ells comparteixen riures i converses darrere l’escenari moments abans del concert. No tenim un mètode estudiat. Sortim a l’escenari i ens presentem. Jo sé parlar una mica d’anglès, però no sóc cap filigrana i he de demanar ajuda amb algunes paraules. Però a la gent el que li acaba important és la música, diu Montero, que assegura que cada directe és diferent. En la seva experiència als escenaris de fora de Catalunya a la banda els sorprèn que la gent balli més les seves pròpies composicions, encara que no en conegui les lletres, que les versions que fan de grups tan populars com Queen.
L’optimisme ha fet el seu efecte. Els núvols s’obren i el sol cau damunt del SummerStage, a quatre passes de la famosa Cinquena Avinguda, moments abans de l’actuació de Sílvia Pérez Cruz. Bona part de la comunitat catalana de Nova York ocupa l’espai del públic, però la seva veu melosa viatja entre les fulles dels arbres i tiba de l’orella de molts novaiorquesos que baden pel parc. Mentre segueixen les actuacions comença a circular coca de Sant Joan del Catalan Institute of America, l’entitat que organitza activitats per als catalans expatriats.
Oques Grasses continua sense creure’s ser en una de les capitals culturals del món, però Montero no vol deixar escapar el moment. Aquest any és al·lucinant. Si no t’hi pares a pensar vas fent, però quan t’atures un segon i penses els concerts que has fet, la fent que ha vingut i les coses que tenim per fer no ens podem queixar per res. Realment és fort, deixar anar. Pensar que fa tres anys tocàvem en bars amb un bombo i una guitarra a canvi de gintònics, i ara estar aquí. Somnis que es fan realitat.
