Societat

El túnel per Barcelona: una història de demores, polèmiques i pors

El traçat per la capital catalana va motivar enfrontaments polítics agres i l'oposició de la Sagrada Família

Cada partit polític volia un traçat diferent

El traçat del túnel de l'alta velocitat per Barcelona ha marcat la vida política i veïnal de la capital catalana durant anys. Molts anys. Les divergències polítiques sobre el túnel de Sants a la Sagrera es van dilatar en el temps, tant com la seva tramitació, i van emmetzinar algunes campanyes electorals i atiar propostes alternatives. Les principals pors al voltant de la seguretat de perforar el subsòl les va encarnar la Sagrada Família, el patronat de la qual es va oposar al pas del TAV pel carrer Mallorca, a tocar del temple. Fins i tot hi va presentar un litigi judicial, que va acabar perdent, per bé que la seva oposició va servir perquè extremessin les mesures de seguretat. La campanya per traslladar el tren va rebre el suport del Vaticà i de força arquitectes internacionals.

Políticament, el PSC, primer amb Joan Clos d'alcalde i després amb Jordi Hereu, es va trobar isolat –només amb el suport d'ICV–EUiA– en la defensa del traçat que s'acabaria executant, amb estació a la Sagrera, com a revitalitzador de la Barcelona a tocar del Besòs. El pas sense incidències de la tuneladora pel centre de la ciutat va ser de les poques bones notícies que tindria Hereu.

El debat sobre el túnel va ser especialment cru durant la campanya de les municipals del 2007: el líder de CiU, Xavier Trias, aleshores a l'oposició, va defensar l'alternativa de fer passar el TAV pel Vallès Occidental, amb estació a Sant Cugat. Una opció a la qual s'acabaria apuntant el PP d'Alberto Fernández Díaz. ERC, per la seva banda, va advocar perquè el TAV passés pel carrer d'Aragó en lloc del de Mallorca (Trias, a posteriori, també ho va proposar), a més de reclamar una consulta popular per sortir de la falta de consens. A tot això cal afegir-hi l'alternativa d'AVE pel Litoral, la sorollosa plataforma ciutadana que va fer múltiples protestes per demanar que l'alta velocitat passés lluny del centre urbà. Enmig del debat, l'esfondrament del Carmel per les obres del metro, el 2005, va acabar d'encendre les alarmes i pors envers el túnel sota l'eixample.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.