Estrena exprés
S'inaugura la línia entre Barcelona, Girona i Figueres, l'últim tram de la xarxa d'alta velocitat ferroviària a Catalunya
Contrast entre les reclamacions de Mas i Puigdemont i l'autocomplaença de Rajoy, Pastor i el príncep Felip
Amb puntualitat, ahir a les onze del matí va arrencar el primer comboi del tren d'alta velocitat (TAV) entre Barcelona, Girona i Figueres, que avui s'obrirà al públic en general. Es va estrenar així l'últim tram de la línia del TAV a Catalunya, amb un retard de dotze anys i amb moltes obres pendents i a mig fer, com per exemple l'estació de la Sagrera i la de Girona. Cinquanta minuts després, el tren va arribar a l'estació de Figueres-Vilafant, on les autoritats van descobrir una placa commemorativa. Sense temps per perdre, a les dotze i cinc minuts es va iniciar el trajecte cap a Girona, on es va arribar dotze minuts més tard. Al vestíbul de la nova estació, s'hi va celebrar l'acte oficial amb els parlaments de les autoritats. Un cop acabat, retorn cap a Barcelona amb el mateix tren sense ni pujar a la superfície de l'estació.
Els parlaments van ser reivindicatius i amb visió europea per part de la representació catalana, amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. I uns discursos autocomplaents i amb visió interna per part de l'Estat, amb el príncep d'Astúries i de Girona, Felip de Borbó; el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la ministra de Foment, Ana Pastor. Més enllà de constatar que la inauguració és un pas important i que enceta les connexions internacionals en ample europeu, hi va haver poques coincidències. El contrast entre els discursos de les dues parts es va fer evident, precisament el dia en què bona part de l'atenció mediàtica es focalitzava en la primera trobada entre Mas i Rajoy després de les eleccions catalanes.
Rajoy va parlar de la xarxa de l'alta velocitat com si fossin “costures per apropar territoris” i va proclamar que és “una obra a l'altura del projecte compartit d'Espanya, un exemple del que es diu fer país, i cap crisi ens separarà d'això”. En canvi, Mas recordava els projectes catalans des del segle XIX per arribar amb tren fins a la frontera francesa i les reclamacions dels últims 25 anys: “Una aspiració que ve per la vocació europea de Catalunya i de lideratge del sud d'Europa. Cal aquesta connectivitat perquè ara la unitat de mercat autèntica l'hem de buscar a Europa.”
Corredor mediterrani
Precisament, Mas va aprofitar el discurs per reivindicar les obres pendents, sobretot el corredor mediterrani, “un projecte fonamental per a l'exportació, perquè en l'època actual els recursos s'han de destinar allà on hi ha rendiment.” Precisament, va lamentar que Catalunya “és qui més contribueix al PIB de l'Estat i qui té menys dotació d'infraestructures públiques, que hem de compensar amb
el sector privat.”
En aquesta línia, Rajoy va dir que, tot i l'escenari pressupostari, el govern estatal ha impulsat el projecte. I, parafrasejant l'intel·lectual gironí Jaume Vicens Vives, va citar que “Catalunya ha de ser el pol i la pilastra d'Espanya, i mereix infraestructures de primer ordre per donar sortida a les seves capacitats”. En l'eix mediterrani, es va comprometre a mantenir les inversions i a acabar l'ample internacional entre Barcelona i València el 2015.
Els discursos de les autoritats estatals tampoc van admetre cap matís d'autocrítica, malgrat els retards i les obres pendents. En un parlament especialment reivindicatiu, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va afirmar que “l'alegria no és completa, perquè l'espera ha durat massa i el projecte està a mig fer”, reclamant celeritat per enllestir-lo. D'altra banda, el príncep Felip –que va alternar el català i el castellà– va insistir en les possibilitats que s'obren per a Girona, l'Alt Empordà i la Costa Brava. Va posar la línia com a exemple “d'inversió productiva per superar les desigualtats territorials i estimular el creixement econòmic”. Finalment, la ministra de Foment, Ana Pastor, va recordar els beneficis que comportarà la línia: “Servirà per guanyar competitivitat i millorar les relacions comercials.”
