maresme
Pineda vol enterrar l'àrea residencial estratègica a canvi de potenciar l'ús comercial i hoteler a la zona
L'Ajuntament reuneix els propietaris dels terrenys entre Pineda i el Poblenou per explicar-los la nova estratègia i buscar el seu suport
No es vol cap complex comercial i sí una oferta “singular”
El govern del PSC de Pineda de Mar va reunir ahir al vespre els propietaris de la zona coneguda com el PP1, trenta hectàrees sense urbanitzar que uneixen el barri del Poblenou amb el centre del municipi. El motiu? Anunciar-los la voluntat del consistori de refer camí i oblidar definitivament el desenvolupament de l'àrea residencial estratègica (ARE) que es preveia aixecar a la zona i que representava, entre d'altres aspectes, fer 1.998 pisos, dels quals més de 1.000 eren de caràcter social. La caiguda del mercat immobiliari i la situació de crisi actual impossibilita, segons el govern local, poder dur a terme el projecte inicial aprovat l'any 2008 i que volia donar resposta a una demanda del moment d'habitatge assequible. Després de cinc anys sense cap moviment i malgrat que el 2010 es va signar un conveni amb l'Incasol per tirar endavant l'actuació urbanística, des del consistori es defensa ara una nova sortida que ha de beneficiar tant els propietaris privats com, en conjunt, a tota la població.
Suport de la Generalitat
En la reunió celebrada ahir, i on hi van ser presents tant el director de l'Institut Català del Sòl (Incasol), Damià Calvet, com el director general de Comerç Josep Maria Recasens, es va explicar que la Generalitat està disposada a acceptar la renúncia de Pineda a l'ARE i, en conseqüència, a tornar a deixar la zona afectada en la situació urbanística inicial. A partir d'aquí, la proposta es mou en dotar d'usos comercials tota la part que dóna a la carretera N-II, uns 50.000 metres quadrats, i que arribaria fins a la meitat dels terrenys, a l'alçada de l'avinguda Hispanitat.
Aquest espai es dividiria en dues àrees: la més propera a la carretera permetria la instal·lació de superfícies comercials mitjanes “però amb una oferta singular que no entrés en competència amb l'actual” i la segona, al voltant de l'allargament de l'avinguda Hispanitat, concebuda com a eix comercial vertebrador d'establiments i botigues. En aquest sentit, des de l'Ajuntament s'aclareix que “a la zona comercial no hi volem ni un complex ni un outlet”, i de moment s'estan estudiant altres alternatives.
L'altra meitat de l'encara àrea residencial, que enllaça amb els càmpings que donen al passeig marítim tindria a banda dels usos residencials, usos hotelers “orientats a potenciar un dels sectors en creixement a la població com és el turístic”.
Els propietaris –una cinquantena– disposen ja de tota la informació i hauran de dir-hi la seva, perquè sense el suport de la majoria no es poden tirar endavant els canvis previstos. Uns canvis que passen obligatòriament per la prèvia dissolució de l'ARE. Des del consistori es considera molt viable que la proposta acabi sent acceptada atès que, al seu entendre, aquests propietaris surten beneficiats amb els canvis. Uns canvis que els ofereixen més viabilitat pet desenvolupar d'una vegada la zona i una despesa menor en urbanització, entre d'altres aspectes. Tot i això, estan convocats a una segona reunió passat l'estiu.
El pulmó verd es manté
Una de les principals singularitats de l'ARE de Pineda va ser el disseny d'una zona verda al voltant de la riera i d'una extensió de quatre hectàrees. Els nous plans previstos per la zona del PP1 mantenen “inalterable” la proposta del pulmó verd, tal i com els exigia la Generalitat. Tot i això, si el nou projecte tira endavant, des del consistori es planteja la possibilitat d'ubicar-hi algun tipus d'us lúdic per treure'n un benefici que repercuteixi directament en el manteniment de l'espai i ampliar l'oferta d'activitats que, teòricament acabarà donant la zona comercial. Malgrat aquestes primeres pinzellades del nou PP1, des de l'Ajuntament admeten que queda encara molta feina per fer i que el procés serà llarg. Tan llarg que les primeres actuacions en els terrenys per donar-los forma no s'esperen fins al 2016.