Franco no va valdre ni una pesseta fins al 1947
Tanta pressa per guanyar la guerra, tanta urgència per ocupar i reprimir tot un país, i tan poc interès per colonitzar la moneda. La imatge de Francisco Franco no va entrar als moneders dels espanyols fins a l'any 1947, quan una ordre promulgada pel govern del dictador va manar encunyar pessetes amb el seu rostre i la llegenda “Francisco Franco Caudillo de España por la G. [gràcia] de Dios”. Les últimes monedes amb la imatge del dictador, una sèrie iniciada el 1966 i que va culminar amb l'encunyació de monedes de 100 pessetes, es van fabricar amb un nou motlle on Franco apareix més prim i, inexorablement, envellit, però amb el mateix bigoti de sempre.
Abans de l'encunyació del 1947, el règim franquista ja havia emès les primeres monedes en metall el 1941. Eren peces de pesseta, amb un “1” en una cara i l'escut dels Reis Catòlics en l'altra. En aquella emissió també es van fabricar peces de cinc i deu cèntims amb la imatge d'un cavaller iber, al galop i brandant la llança. L'explicació en el retard de dos anys entre la fi del conflicte i l'aparició d'aquestes primeres monedes és molt simple; la guerra havia causat una disminució en les reserves de metall i això va provocar que les primeres emissions de moneda del règim franquista es fessin en paper. De metall o de paper, el fet és que, acabada la guerra, un dels problemes que va haver d'afrontar la ciutadania en la vida quotidiana va ser l'escassetat de moneda fraccionària. Sembla que alguns botiguers espavilats van intentar emetre moneda de cartró, com a solució provisional, però les autoritats van tallar de manera immediata aquests intents.
Tot i que el paper moneda va arribar abans que el metall, la imatge del dictador no va aparèixer mai en els bitllets. Sembla que quan el govern provisional era a Burgos, el mateix Franco va ordenar fer impressions de bitllets de 100 pessetes on ell apareixia vestit de militar. Es va arribar a fer alguna prova però l'opció es va acabar desestimant. Amb o sense la cara de Franco, els bitllets impresos pel bàndol franquista eren els únics que tenien valor un cop acabat el conflicte. Es va emetre un decret declarant il·legítima tota la moneda emesa pel govern de la República a partir del 18 de juliol del 1936 i només s'acceptaven bitllets emesos amb anterioritat a la data del glorioso alzamiento. Els que conservaven bitllets considerats legítims els van haver de bescanviar per la nova moneda franquista i això va fer que, durant els primers mesos del 1939, l'activitat al Banc d'Espanya fos frenètica.
