Menys crisi, més pobres
El 12% de famílies catalanes no arriben a final de mes i el 40,8% no poden sortir ni una setmana de vacances a l'any
El 15,8% de la població viu en la pobresa, els infants són els més afectats i els jubilats sostenen la llar
El 40,8% de les llars catalanes no es poden permetre ni una setmana de vacances fora de casa a l'any; el 40,2% no poden afrontar despeses imprevistes –com ara canviar la rentadora o la nevera si s'espatlla– i el 12,2% declaren que tenen moltes dificultats per arribar a finals de mes. El 9% tenen endarreriments en pagaments relacionats amb l'habitatge. Aquest és el retrat de com viuen les famílies en un marc en què des d'alguns sectors s'afirma que s'està acabant la crisi. Però el retrat que dibuixa l'Enquesta de condicions de vida, 2014 elaborada per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) continua mostrant les dificultats econòmiques de moltes llars per tenir una vida digna, coincidint amb el que també afirmen les entitats socials. Segons l'INE, el 15,8% de catalans viuen en situació de pobresa, és a dir, amb menys de 7.961 euros anuals, mentre que la tassa a tot l'Estat és més alta i se situa en el 22,2%. Si aquestes dades es comparen amb el 2012, es produeix el fet que en el cas de Catalunya el risc de pobresa ha baixat, perquè era del 16,8%, però ha pujat a tot l'Estat, on se situava en el 20,4%.
De totes maneres, els experts alerten que a l'hora de llegir aquestes estadístiques cal tenir en compte que en situacions de crisi la baixada de la renda mitjana oculta augments de precarietat. És a dir, que una persona que el 2012 estava per sota del llindar de pobresa pot deixar d'estar-ho el 2013, tot i continuar tenint uns ingressos miserables amb els quals no pot cobrir les necessitats mínimes, senzillament perquè hi ha més gent que té menys ingressos que ella.
Com està passant els últims anys, l'exclusió augmenta entre els menors i disminueix entre els majors de 65 anys, situació que s'explica perquè les persones grans continuen cobrant la pensió i no es veuen afectades per les baixades de sou o la pèrdua de feina. Així, amb dades d'àmbit estatal, el 30,1% de menors de 16 anys viuen per sota del llindar de la pobresa (l'any anterior eren el 26,7%) i l'11,4% dels majors de 65 anys (12,7% l'any anterior). Les entitats socials alerten que al darrere d'aquestes dades hi ha precisament moltes famílies que viuen de la prestació de l'avi.
Si l'anàlisi es fa amb l'indicador AROPE, que és el que acostuma a utilitzar Europa i combina els conceptes de risc de pobresa amb la carència material i la baixa intensitat de feina, el 29,2% de persones de l'Estat viuen per sota del llindar de pobresa (era el 27,3% el 2013 i del 26,1% el 2010).
La presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, va subratllar ahir que les noves dades demostren que el país s'empobreix: “La crisi social continua i és més evident i necessari que mai que cal més inversió en polítiques socials”.
LA XIFRA
Futura Agència de Protecció Social
Més de 3,1 milions de catalans van rebre l'any passat una o més prestacions econòmiques que van representar un total de 21.657 milions d'euros. És una de les dades que ahir va aportar la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, al Parlament en la presentació del Mapa de prestacions socials. En la protecció social hi tenen competència l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis. El Mapa identifica 65 tipus de prestacions de caràcter econòmic i 90 de serveis. Es calcula que el 2014 la inversió en aquest apartat va ser de més de 41.381 milions d'euros.
“El Mapa és un instrument per a nodrir els treballs de creació i posada en marxa de la nova Agència Catalana de Protecció Social”, va plantejar Munté. L'objectiu –va indicar– és també poder reordenar els ajuts, guanyar eficiència en la gestió i millorar l'eficàcia. Pel que fa a la simplificació dels ajuts econòmics, Munté veu difícil arribar a reduir-ho a un de sol, perquè cadascun pot donar resposta a un objectiu diferent i, a més, alguns són puntuals. Sí que troba recomanable analitzar si les ajudes que cobreixen necessitat bàsiques es poden racionalitzar i compactar.
