Societat

Veneració, amb gran festa, a la verge de Montgarri

El santuari celebra avui, i el dia 15 d'agost, una romeria molt concorreguda i esperada pels pobles de la Val d'Aran i territoris propers amb missa, dinar popular i animació amb xarangues

La zona de la Val d'Aran té racons únics i pre­ci­o­sos per pas­se­jar i gau­dir amb tota la família. Un d'aquests indrets és el san­tu­ari de Mont­garri, que per­tany al muni­cipi de Naut Aran. Pre­ci­sa­ment, bons dies per visi­tar-lo són el 2 de juliol i el 15 d'agost, quan, i des de fa anys, els veïns de les valls d'Àneu, la Val d'Aran i les zones del vol­tant de l'ermita de Mont­garri es retro­ben per cele­brar la tra­di­ci­o­nal rome­ria, amb missa, dinar de ger­ma­nor i ball amb ani­mació a càrrec de dife­rents xaran­gues. Des de Turisme Val d'Aran acon­se­llen dei­xar el cotxe al pla de Beret, al poble de Salardú, i anar a peu fins a l'ermita. “És una bonica cami­nada d'una horeta per des­co­brir i admi­rar la zona, d'uns sis quilòmetres de durada i amb des­ni­vell de 200 metres, ideal per aga­far gana i conèixer els pai­sat­ges de l'entorn”, acon­se­llen per als més espor­tis­tes. També hi ha accés amb cotxe, tot i que s'acon­se­lla que sigui tot ter­reny. Cap a les onze del matí se cele­bra la missa i després hi ha el dinar, que més que un dinar –tot­hom es porta el que vol– és una tro­bada per veure vells amics.

Milers de devots

En els ini­cis l'aplec era una mani­fes­tació popu­lar gran­di­osa de fe i devoció a la verge de Mont­garri. Tot i que des que es va recu­pe­rar l'aplec la gent hi acut en acti­tud més fes­tiva, al començament només era moguda per la fe. Eren milers els que hi puja­ven, page­sos i pas­tors, cata­lans i fran­ce­sos. Els pas­tors fran­ce­sos por­ta­ven, com a tri­but de pas­tu­ratge, el for­matge, que es repar­tia, men­tre que el pa i el vi eren duts pels pobles de Gessa, Bager­gue, Salardú, Unha i Tredós. Després de l'ofici, el capellà beneïa els ali­ments i es repar­tien entre tots els assis­tents. També s'havien ballat dan­ses espe­ci­als, invo­cant l'ajut de la Mare de Déu per als homes, pobles i ramats. La majo­ria d'aques­tes dan­ses mun­ta­nyen­ques –que fins al segle pas­sat s'havien ballat a l'aplec de Mont­garri–, d'estil sen­zill, s'exe­cu­ta­ven durant les rome­ries, al vol­tant de les ermi­tes o dels arbres que en aquests llocs nor­mal­ment crei­xien. Algu­nes d'aques­tes cançons i dan­ses par­len de les for­ces natu­rals, ritu­als sagrats, fades o brui­xes, com volent pro­te­gir-se, amb el ball i la inter­cessió a la verge, de tot aquest ven­tall d'ene­mics o perills de què es cre­ien envol­tats.

Ruta a peu

Si es vol anar al san­tu­ari de Mont­garri a peu, una bona opció és dei­xar el cotxe al pla de Beret. Des d'aquest punt hi ha poca pos­si­bi­li­tat de pèrdua, ja que només cal seguir el camí mer­cat, que s'endinsa per les valls i per bos­cos de pi negre, al cos­tat del riu Noguera Palla­resa. És una ruta de poca difi­cul­tat, d'uns deu quilòmetres d'anada i tor­nada, per­fecta per fer amb nens.

Cal seguir sem­pre el camí fins a arri­bar a la cabana d'en Parrós, punt en què hi ha indi­ca­dors de la direcció a seguir per arri­bar-hi. Al cap de poc es tro­ben les bor­des de Cabau, on cal con­ti­nuar el camí fins a una creu solitària que domina el camí d'accés a Mont­garri; la vista aquí mereix una parada.

Una bona ocasió per respirar calma i tranquil·litat

Travessant el pla de Beret s'arriba a Montgarri (a 1.645 metres), que a causa del seu aïllament es despoblà totalment entre els anys 1945 i 1955. El santuari de Montgarri es troba a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, data del segle XVI i encara queden alguns elements de l'edifici romànic, d'una sola nau, amb bones proporcions i coberta de fusta. La torre del campanar de forma octogonal és acabada en fletxa. Al Museu Frederic Marès de Barcelona es conserva una creu de fusta policromada amb un crist clavat del segle XIII. Al voltant del santuari hi ha la rectoria i l'antic hospital que acollia els vianants. La rectoria ha estat restaurada i ofereix el servei de refugi, també hi ha una borda restaurada amb servei de restaurant. El paisatge del voltant del santuari és el típic de la zona, molt bonic, amb prats de pastura, boscos, el riu al costat, la vegetació... Res millor per desconnectar i respirar calma, tranquil·litat i aire pur amb els amics o bé acompanyats amb la família. Més informació a www.nautaran.org .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.