Firaires de Nadal
Oficialment per Sant Nicolau, o sigui el 6 de desembre, s'obren les festes de Nadal
Els mercats proliferen a les nostres comarques. El comprador pot trobar des de torrons fins a vesc, des d'herbes remeieres fins a cavallets màgics
Oficialment el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau, es van obrir les festes de Nadal. El calendari és propici i tant per Santa Llúcia (13 de desembre) com per Sant Tomàs (antigament el 21 de desembre) o per Sant Esteve (26 de desembre) molts pobles, ciutats i viles de les nostres comarques obren els seus carrers a artesans, pagesos i confiters torronaires que venen des de figuretes de pessebre fins a tions, sense oblidar el grèvol, el vesc o dolços de tota mena.
Aquests són mercats humils que no tenen cap intenció de competir amb els grans muntatges que es fan al centre d'Europa, per exemple, amb els de Viena, Flandes, Lausana, Praga o Berlín, però sí que s'han fet indispensables per entendre l'esperit d'unes festes que cada dia que passa perden el sentit religiós per recuperar la celebració del solstici, la victòria de la llum sobre la foscor, l'allargament del dia i el trencament de les tenebres que ens han acompanyat la primera part de l'hivern.
Si fem un repàs de les fires de Nadal a les nostres comarques trobarem mercats de gran tradició com el de Llagostera, on es poden comprar des d'avets fins a productes artesans, o el de Calonge, o Banyoles, on el 12 i 13 d'aquest mes es va fer la Fira de Nadal i Mostra d'Oficis Artesans, una oferta insuperable en què el visitant podia trobar 43 parades i 17 demostracions d'oficis antics i quasi perduts, com ara el de terrissaire, sabater, forjador o cal·lígraf, o la mostra que el mateix dia es duia a terme a Riudellots de la Selva, on a benefici de La Marató de TV3 es va muntar una exposició de diorames de Playmobil de diferents temàtiques (pirates, medieval, western...), a més de sis expositors per comprar, vendre o intercanviar figures de Playmobil, i tallers de Stop Motion. Tot un cant al col·leccionisme que ha anat creixent i que va començar com una proposta modesta, com la que avui és una de les grans fires de Nadal a casa nostra, la de l'avet d'Espinelves.
Integrat a la comarca d'Osona, tot i que pertany a la demarcació de Girona, aquest era un poble abocat a la despoblació, fins que la millora de les comunicacions i sobretot la Fira de l'Avet l'han situat en el mapa. Els protagonistes, com ara en Jordi Geli, expliquen que quan van muntar la primera edició, l'any 1981, eren un grup de joves del poble agrupats al voltant del Jovent Club, que tenien la intenció de recollir diners per ajudar a fer activitats. En les primeres cròniques es pot llegir: “Quasi tots els propietaris de la zona col·laboren mitjançant el regal de gran nombre d'exemplars que després són posats a la venda, que serveix al llarg de l'any per portar a terme activitats de tota mena. Representacions teatrals, excursions, colònies, conferències, recitals de cançó, matança del porc, concurs de bolets i altres manifestacions de caràcter artístic, cívic i cultural.”
L'any 1983 els diaris recollien que el poble estava desbordat, que la fira ja l'havien visitat més de quinze mil persones. Com va escriure Jaume Grabuleda en aquest diari, “la Fira de l'Avet és única i representa la voluntat d'un poble per trobar el seu lloc dins d'una col·lectivitat molt més gran i deixar anar empremtes que consolidin els seus senyals d'identitat”. El nombre de visitants de la Fira de l'Avet pujava de forma exponencial, en alguna edició es va acostar als 100.000, la qual cosa no tan sols ha comportat el desvetllament d'Espinelves, sinó que altres localitats de la comarca com Arbúcies han aprofitat l'arribada de visitants a les terres de muntanya per muntar fires com per exemple la del tió, que es va fer el 5 i el 6 de desembre.
Més que tions
Una proposta lúdica que la regidora de Comerç, Maria Tayeda, va presentar com l'obertura d'un temps de festa que comença per Sant Nicolau i que acaba la diada de Reis. Al voltant de l'Arbre de la Llibertat que senyoreja la plaça de la vila –un plàtan que va ser plantat en plena tercera carlinada (1872-1876) per commemorar la Revolució del Setembre de 1868, i va viure moments de greu perill com per exemple el 1875, quan les forces de la primera divisió de l'exèrcit reial de Catalunya el van intentar arrencar per la significació que tenia– les parades s'arrengleraven i així el visitant tant podia trobar els germans Rubio, en Xavier i l'Albert –especialistes a construir qualsevol cosa amb agulles d'estendre roba de fusta, des de naixements fins a tions, passant per centres de taula, o cotxes de carreres en miniatura–, com un antic operari de les carrosseries, en David Duaigües –que un ERO va portar a l'atur i, lluny d'espantar-se va recuperar l'ofici del seu avi, es va fer cisteller, es va decantar per l'agricultura ecològica i, a més, és un expert en la construcció de tions–, o una proposta original, podríem dir única, com la que presenta Marcos Valdés, que ha convertit la seva Fábula Mobile en una atracció que enlluerna els vailets. Tot i que en Marcos és poc partidari de les entrevistes, la barreja entre realitat i fantasia conforma les figures d'uns cavallets, ja que estan fetes a mà i cada una reinterpreta un element de la mitologia. En la targeta de presentació de l'artista anònim es pot llegir: “Si ja no creus en els contes de fades vine a veure la Fábula Mobile. És un cavallitus musical fet a mà que té forma d'arbre, del qual pengen diferents voladors, fades, dracs, nans, etc. Funciona amb pedals, està propulsat per energia humana i acompanyat per una caixa de música amb cançons de segles passats.” Valdés, que aposta perquè Fábula Mobile sigui l'element que ens transporta a un altre temps, quan “les coses funcionaven de manera més senzilla i calmada”, ha fet de la senzillesa una clau de l'èxit, com també ho ha aconseguit Joan Carles Buhigas, pastisser de Caldes de Malavella, que després de molts anys d'experimentació ha sabut trobar la subtilitat en uns torrons en què utilitza tant la sal com el pebre o el sucre, la qual cosa els dóna un sabor determinat.
Si han visitat les fires de Nadal, s'hauran trobat tallers i parades de tota mena. Des de les que ofereixen elaborar un bastó per fer cagar el tió, o fer avets amb fusta de palets, objectes que es poden reciclar i que estan molt d'acord amb els temps hipsters que ens toca viure, o músics de llarga trajectòria com els Xarop de Canya, que són del Vallès, van néixer per animar una colla gegantera i s'han convertit en l'ànima de festes i celebracions, fins a mags que ajuden a enterbolir les vetllades amb trucs inimaginables o les fires plenes de propostes que tant a Olot com a Girona obren noves possibilitats. A la primera ciutat, la fira del pessebre que es va fer entre el 6 i el 8 de desembre feia una proposta inversemblant, oferia figuretes de pessebre de qualitat i fetes a mà pels artesans de la comarca.
