Societat

La crònica

Un anunci, una demanda i un menú de degustació

Arriba Ada Colau puntual a la cita al Col·legi de Periodistes, que és el marc d'una conferència anual de l'alcalde des del 1983. En fa 33 anys, i aquest és el primer en què l'alcalde és alcaldessa, recorda la degana, Neus Bonet, i també que la previsió, ja que són les set de la tarda, és acabar a dos quarts de nou, que “a tothom li agrada conciliar”. Tot i que llavors no s'entén per què la conferència es fa a aquesta hora, sobretot tenint en compte que no és el públic general, que només pot assistir-hi si ja ha plegat de la feina, el que omple la sala d'actes, sinó periodistes, regidors i alts càrrecs de l'Ajuntament. Hi ha el govern en ple excepte Gala Pin, que arribarà ja en el torn de preguntes, i Laura Pérez, casualment la que, pels temes que van caient, Colau esmenta més cops. Els tinents d'alcalde seuen en primera fila, al costat de l'exalcalde Xavier Trias i el cap de files del PSC, Jaume Collboni. També hi són Jordi Coronas, d'ERC, i Xavier Mulleras, del PP. Ni rastre de C's ni la CUP. Només Trias, l'únic regidor encorbatat, i Mulleras prenen notes.

Colau titubeja primer, tot i estar llegint, però amb els minuts es fa forta i el tremolor de la veu s'esmicola, una seqüència que ja és rutina o marca de fàbrica. És en la primera fase, abans d'haver-se espolsat la por escènica, quan, en fallar-li una diapositiva, afirma que “les dades no són el més important”. Segurament volia dir que ho són més les persones, però el cas és que el més important són les dades perquè la resta són opinions, i dir el contrari hauria de ser sacrilegi al Col·legi de Periodistes.

Rutina és també que la conferència sigui balanç de l'any, però Colau, que, superats els titubejos, va per feina, el despatxa de pressa i aposta sobretot per fer un anunci, el d'un nou pla de barris, i una demanda a l'oposició d'esquerres perquè s'avingui a un acord de governabilitat. S'agraeix. Al capdavall, els balanços haurien d'incloure llums i ombres, i quan els fan els polítics de la pròpia gestió, només les primeres fan acte de presència. També es podrien fer aflorar les ombres en la tanda de preguntes, diran. O els esculls que pot trobar la negociació per atreure republicans i socialistes a l'executiu, per exemple. Però aquí hi ha des de periodistes que habitualment s'ocupen de la informació municipal fins a d'altres que veuen l'alcaldessa un cop l'any, aquí i ara, de manera que la llista de preguntes, inacabable com qualsevol menú de degustació, és variadíssima i excèntrica. A més de per la transparència, l'homofòbia, BTV o el destí dels calés que els edils de BComú cobren, però als quals renuncien en virtut del codi ètic, es pregunta sobre la legalització de la prostitució, el pla de salut mental del qual el consistori havia informat dos dies abans, la missa de la Mercè, el pessebre de Sant Jaume, la situació política catalana, l'espanyola, l'europea i la de Varufakis. I, és clar, com ha passat altres anys, la cosa s'allarga, i són més de les nou, i, de la mateixa manera que el tinent d'alcalde Pisarello ha hagut de marxar perquè li toca representar el consistori en l'Espanyol-Barça, els que han d'informar de la trobada hauran de posar-se a muntar el so o les imatges, o a escriure la crònica, i tots treballen amb una hora límit. Al col·legi, aquestes coses s'haurien de saber.

I de la conciliació aquesta que a tothom, també a Colau i els seus, sembla importar tant, ja en parlarem un altre dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.