Societat

Les ONG que treballen amb refugiats no necessiten roba

Lafede.cat agraeix la solidaritat ciutadana, però insisteix que la millor ajuda és ara fer incidència política o donacions econòmiques

En alguns magatzems hi ha material que no se sap si sortirà mai cap a Grècia

“Les ONG que són a Grècia i en zones de trànsit a la UE ens constaten que ara no convé enviar material.” Amb aquesta piulada, el director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona, David Llistar, contesta a una pregunta que fa temps que volta: c al continuar recollint roba per enviar-la a més de 3.000 quilòmetres? És útil?

Llistar va convocar fa unes setmanes representants de Metges del Món, Proactiva Open Arms, Creu Roja, Acnur, Acció Contra la Fam, entre d'altres, per analitzar si calia continuar fent recollides de roba i de material per a infants. La resposta va ser: “No.” “Hi ha consens que no es necessita més roba. Les ganes d'ajudar les hem de canalitzar d'altres maneres”, planteja Llistar. I en proposa un parell: fer pressió als estats perquè actuïn en la reubicació de refugiats o donacions econòmiques a les ONG que estan sobre el terreny i cobreixen necessitats que canvien constantment.

De fet, les necessitats canvien tan de pressa als camps de refugiats que hi ha material emmagatzemat en diferents punts de Catalunya que potser no sortirà mai. Al març el Rebost Solidari de Cerdanyola del Vallès va demanar roba, joguines, mantes i material d'acampada. A la crida s'hi van afegir entitats i les casernes de bombers de Terrassa, Figueres i Badalona, i al cap d'uns dies van haver d'aturar la recollida. Han sortit quatre camions, però encara queda material, reconeix el coordinador del Rebost, Daniel Banyuls. Si no aconsegueixen recursos per enviar més camions i pagar els més de 4.000 euros que costa el viatge, la roba s'intentarà vehicular a través d'entitats socials que atenen població vulnerable a Catalunya.

“Cal voluntat política”

Lafede.cat , que aplega 116 entitats de cooperació per al desenvolupament, ja va llançar l'advertència al novembre i ara hi insisteix de manera més contundent: “Sabem que els magatzems d'Idomeni estan desbordats. El que realment falta a Idomeni és voluntat política, no sabates”, resumeix la directora de Lafede.cat, Pepa Martínez. “La capacitat de resposta de la ciutadania és impressionant –subratlla–, però el problema és que es fan crides que no s'ajusten al que veritablement es necessita, perquè no s'ha escoltat les entitats sobre el terreny. S'han recollit biquinis, per exemple”.

Com Llistar, i coincidint amb la posició de Stopmaremortum, Martínez proposa, a qui vulgui col·laborar, que ho faci amb les accions de denúncia social i política. “Hem d'exigir el compliment dels acords de reassentament i reubicació, que s'aturin les deportacions, i cal actuar de manera col·lectiva i decidida sobre els conflictes que expulsen milions de persones de casa seva.”

“La millor ajuda a les organitzacions humanitàries del terreny són recursos per comprar material i menjar als mercats locals”, indica el coordinador de Creu Roja, En-ric Morist. Ho corrobora Agustí Pallarés, president d'Acció Solidària i Logística, una ONG de bombers amb seu a Sant Just Desvern que actua a Grècia: “Vam començar portant-hi roba, però vam parar. El que cal és menjar.” Necessiten diners per mantenir un projecte que consisteix a comprar al mercat de Tessalònica per distribuir uns 2.000 àpats diaris.

LES FRASES

Les ONG que són a Grècia i en zones de trànsit a la UE ens diuen que no convé ara enviar material
David Llistar
dir. Justícia Global i Cooperació Internacional Ajunt. Barcelona

LA FRASE

Els magatzems d'Idomeni estan desbordats. El que falta és voluntat política, no sabates
Pepa Martínez
directora lafede.cat
Necessitem diners per comprar menjar als mercats locals i distribuir-los als camps de refugiats
Agustí Pallarés
president de l'ONG acció solidària i logística
Els magatzems d'Idomeni estan desbordats. El que falta és voluntat política, no sabates
Pepa Martínez
directora lafede.cat
Les claus

La cooperació catalana va aprendre dels errors de la guerra de Bòsnia

S.P

Imatges com ara les de Lesbos i les d'Idomeni són tan cruels que fan actuar amb el cor, però no. Cal fer-ho amb el cap. Les entitats són molt curoses a l'hora de respectar la solidaritat de ciutadans que, veient la desesperació als camps de refugiats, pregunten com ajudar i s'aboquen a donar roba o joguines, però ha arribat el moment que veuen que han d'aturar accions que acaben sent una pèrdua d'energia sense resultats.

L'ONG Acció Solidària i Logística de Sant Just Desvern reconeix que ha hagut de desviar roba a Càritas. Als voluntaris a Idomeni els refugiats no els demanen roba, sinó menjar. S'ha detectat un problema de desnutrició de proteïna animal, sobretot en els infants. Les donacions econòmiques que rep aquesta ONG són per comprar menjar al mercat de Tessalònica.

Lafede.cat recomana que abans d'organitzar una recollida es pregunti què es necessita i se sàpiga com es farà arribar a la destinació. “Amb la crisi de la guerra de Bòsnia dels anys 90 ja ens vam equivocar, perquè vam enviar camions amunt i avall. En vam aprendre”, explica la directora de la plataforma, Pepa Martínez. Llavors es va fer malbé menjar i ara no cal enviar biquinis als camps de refugiats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.