Turisme imperialista?

El turisme de mas­ses és un fac­tor de desen­vo­lu­pa­ment o de des­trucció? El que és clar és que aquest feno­men d'enor­mes dimen­si­ons pot ser un fac­tor impor­tant de gene­ració de riquesa i desen­vo­lu­pa­ment, però també pot pro­vo­car impor­tants per­ju­di­cis a les pobla­ci­ons, que sovint no es bene­fi­cien econòmica­ment dels ingres­sos gene­rats, pro­voca des­trucció medi­am­bi­en­tal i pot con­tri­buir al crei­xe­ment de desi­gual­tats, espe­ci­al­ment en els països pobres, per l'explo­tació dels tre­ba­lla­dors i el sor­gi­ment de fei­nes por­que­ria. El debat està obert perquè el tema pre­o­cupa cada cop més la soci­e­tat cata­lana i sobre­tot la de les ciu­tats i zones més turísti­ques, sigui Bar­ce­lona, Salou o Girona quan és Temps de Flors, que veu com els seus car­rers s'omplen de mul­ti­tuds i es pre­gunta què s'ha de fer perquè tota aquesta massa no canviï encara més la forma de vida pròpia, el pai­satge, i no pro­piciï, en les fei­nes rela­ci­o­na­des amb el turisme, l'explo­tació i la pre­ca­rit­zació dels tre­ba­lla­dors. Que no passi com a Venècia, on les hor­des de turis­tes han fet fora els vene­ci­ans i la ciu­tat s'ha que­dat sense ànima.

Que el barri de Bar­ce­lona on el llo­guer és més car no sigui Pedral­bes sinó la Bar­ce­lo­neta és, sens dubte, un fet que fa refle­xi­o­nar. Com també l'arri­bada mas­siva de vai­xells de cre­uer al port, la prin­ci­pal causa de con­ta­mi­nació a la ciu­tat, que pro­pi­cia l'arri­bada durant poques hores però molt inten­ses d'allaus de per­so­nes al cen­tre, mol­tes de les quals no saben ni en quina ciu­tat són.

“No és pos­si­ble par­lar del món modern sense par­lar del major des­plaçament humà de la història. El 2012 hi va haver 1.000 mili­ons de per­so­nes al món que es van des­plaçar per turisme”, va recor­dar Cris­tian Palazzi, cap de pro­jec­tes de l'Obser­va­tori de Turisme Res­pon­sa­ble de la Facul­tat de Turisme i Direcció Hote­lera Sant Ignasi, de la URL, en el debat sobre turisme orga­nit­zat per Cris­ti­a­nisme i Justícia (CJ), que va trac­tar el tema dins el seu cicle Els dilluns dels drets humans. Palazzi no va rene­gar del turisme. No es pot fer. Però sí que va apos­tar perquè es ges­ti­oni d'una manera sos­te­ni­ble i refle­xi­o­nada per a la nos­tra soci­e­tat. “Els turis­tes són inva­sors pacífics i la seva presència ens obliga a refle­xi­o­nar sobre la nos­tra cul­tura”, va adver­tir. Entre el públic diver­ses veus van adver­tir que “som nosal­tres els qui hem de mode­lar el turisme i fer que aquest sigui de qua­li­tat”. Xavier Casa­no­vas, direc­tor de CJ, va denun­ciar la gen­tri­fi­cació dels bar­ris, aquesta trans­for­mació física, econòmica, social i cul­tu­ral que a la llarga n'acaba expul­sant els habi­tants, més pobres. Està pas­sant ja a la Bar­ce­lo­neta, amb cada cop amb menys veïns, que podria aca­bar sent “un barri fan­tasma” en tem­po­rada baixa. Perquè això no passi Palazzi alerta que cal ges­ti­o­nar la pressió urbanística, el patri­moni (“fer pagar al Park Güell era l'única manera”), ges­ti­o­nar els matei­xos visi­tants i pla­ni­fi­car la ciu­tat. Molts ajun­ta­ments ja s'hi han posat, també perquè veuen com els tre­ba­lla­dors es quei­xen de la distància crei­xent entre els recep­tors dels ser­veis i els que els ofe­rei­xen.