l'apunt
TAV
L'ampliació de la concessió i també del dineral que l'Estat ha de pagar a la companyia TP Ferro, que ha acabat la línia del TAV de Perpinyà a Figueres –però que ara no té cap a on anar ni d'on venir perquè la resta de l'obra va a baixa velocitat–, és només la punta d'un iceberg de despesa monumental en una infraestructura discutible que, per acabar-ho d'adobar, s'està enduent des de fa anys, i els anys que queden, la part grossa del pastís pressupostari estatal a les comarques gironines. Quan algú, d'aquí a molts anys, estudiï el procés de construcció de l'alta velocitat en aquest territori, arribarà a la conclusió que la mà de diners que s'hi han abocat servirien per tornar a tapar amb bitllets el túnel que avui encara s'ha de perforar a Girona. Serà un treball de recerca històrica molt meritori; només que la conclusió a què arribarà ja la tenim ara: una via ràpida per desviar els diners de les necessitats reals.