“Cal trencar amb el planejament urbanístic del franquisme”

SOS Costa Brava va néixer a l’agost de la unió de diferents entitats que en diferents municipis de la Costa Brava estàvem lluitant contra el que nosaltres anomenem “fòssils urbanístics vivents”, aberracions urbanístiques que ara es volen consolidar i que són fruit de planejaments antics, la majoria de fa trenta anys o més.

Els promotors estan movent fitxa una altra vegada. Potser per a ells s’ha acabat la crisi, però per als de sempre segur que no. D’altra banda, tampoc s’ha fet una reflexió sobre la bombolla immobiliària i el model especulatiu urbanístic que ens va portar a la crisi. Tot al contrari, hem seguit urbanitzant com si no hagués passat res.

Perquè tampoc no s’ha fet una reflexió seriosa i profunda del que han de ser els planejaments urbanístics. Ara mateix, senzillament, serveixen per revisar el que ja teníem i per adequar-ho, amb petites modificacions, a la normativa vigent. Tot s’arrossega des dels anys del franquisme, i això cal trencar-ho. Cal redefinir des de zero què és un POUM (pla d’ordenació urbanística municipal) i començar a desclassificar els sectors que calgui. Voldria recordar que la Generalitat té competències exclusives en urbanisme. Aquí no hi ha excuses, ni Europa ni Madrid, i, per tant, Catalunya podria haver redefinit el seu planejament urbanístic ja fa molts anys.

Diuen que han començat a redactar, des del 2015, un pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles i que tenen en marxa una llei del territori i una altra llei del litoral. Benvingudes siguin totes aquestes lleis si amb elles s’aconsegueix el que demanem. Ara bé, no entenem per què no s’han aplicat mesures cautelars per evitar que els promotors s’afanyin a tramitar projectes. És el que es va fer, per exemple, l’any 2005 amb el pla director del sistema costaner. Sobre els drets adquirits, cal estudiar-ho seriosament, però no poden ser una excusa per seguir urbanitzant com sempre. Hi ha molts sòls urbans que es poden revertir sense cap indemnització, es l’exemple de Fluvià Marina a Sant Pere Pescador, que va portar Salvem l’Empordà. Hi ha moltes escletxes per poder actuar. Cal ser més valents.

Són diferents “fòssils” en sis municipis: Llançà, Pals, Begur, Palafrugell, Palamós i Tossa de Mar. En alguns d’aquests municipis hi ha més d’un projecte. Alhora ens preocupa molt l’autopista que hi ha projectada de Blanes fins a Lloret. Qui ho vulgui ho pot trobar tot ben detallat a www.SOSCostaBrava.cat . I no descartem que en puguin aparèixer més en un futur. Són projectes que les diferents entitats que formen SOS Costa Brava estan amatents per aturar-los. El que més ens preocupa, per l’avançat estat de tramitació del projecte, és la Pineda d’en Gori, a Palamós.

Els projectes de Pals són la joia de les aberracions urbanístiques. D’entrada, hi ha aigua per a mil cases més a la Platja de Pals? Algú s’ha plantejat quina capacitat de càrrega té el territori? Això és el que hauria de definir el planejament urbanístic, basant-se en aquesta capacitat del territori. L’altra aberració és a Begur, amb més de 200 cases al voltant d’una caleta.

N’hi ha dos de molt importants. Un és que els ajuntaments revisin i desqualifiquin urbanitzacions tan insostenibles, que ho podrien fer. I l’altra és que el govern defineixi quin ha de ser el model urbanístic de la Costa Brava al segle XXI. Demanem que es tramiti un nou pla director urbanístic del sistema costaner, que serviria per posar al dia sòls urbans i urbanitzables i adequar-los a la llei vigent i, a més, definir un model de contenció urbanística per al litoral.

D’entrada som moltes entitats i molta gent participant-hi, la qual cosa ens ha sorprès molt positivament. També estem molt contents per la rebuda dels mitjans de comunicació. Sense buscar-ho i sense propiciar-ho han sorgit molts opinadors demanant respostes. Nosaltres treballem bàsicament amb dues eines: una és la mobilització ciutadana per donar a conèixer els projectes i l’altra és el treball jurídic en tots aquests casos que ens preocupen.

Del primer debat al segon van passar més de 25 anys. Si es realitzés ara n’haurien passat tan sols 14, i això indicaria que els esdeveniments van molt ràpid. Les conclusions del segon Debat Costa Brava són aplicables i vigents avui en dia. Si el govern fos valent i plantegés un model diferent i real per a la Costa Brava seria el moment de reflexionar entre tots els sectors (turístic, ambiental, econòmic... ) com ha de ser aquest nou urbanisme litoral. Potser així valdria la pena, però si hem de seguir el mateix planejament continuista, no cal esmerçar-hi esforços.

SOS Costa Brava ha creat una comissió específica per treballar aquest assumpte. El primer que hem esbrinat és que no està redactat el projecte per presentar-se a la candidatura. Per aquesta raó, hem demanat poder participar en aquest procés per poder valorar pros i contres d’aquesta proposta, perquè tenim clar que la raó per a aquesta candidatura ha de ser un model sostenible de desenvolupament de la Costa Brava. No es poden ignorar les aberracions urbanístiques si realment es pretén que el tram litoral gironí sigui reserva de la biosfera.