Miami desterrarà el cotxe i integrarà en una «trena» usos lúdics, comerç i medi ambient
L'Ajuntament de Mont-roig, assessorat per arquitectes prestigiosos, resol el concurs d'idees sobre la travessera de l'N-340
El jurat, que el va triar per unanimitat, valorava Cales urbanes –així es diu el guanyador, obra de Clara Olóriz, José Alfredo i Felipe García, i que s'endú un premi de 20.000 euros– perquè «és un projecte teixit i no invasiu, ja que converteix el tub lineal que és ara la carretera en traçats que es van interrompent i s'entrecreuen en forma de ziga-zaga, i que s'interrelacionen amb la resta del tramat urbà», explica Capella. Però és que, a més, «és claríssimament el que aposta per l'ecologia de manera més radical». Així, el projecte «suprimeix» la xarxa d'aigües pluvials, ja que «aprofita i dóna valor» a les traces morfològiques del territori –les conques pluvials de cada cala, vaja– per constituir petites «basses» que alimenten jardins de flora autòctona. «Es nota que els autors coneixien bé el terreny», conclou.
Bones idees de tots
Si el primer premi era «el més complet i professional», el jurat va triar segon Boulevard 340, de Julia Makaritcheva i José Antonio Ferrándiz, i que rebrà 7.000 euros, perquè «és el més fi, amb un traçat molt unitari però que alhora no dóna el mateix caràcter a tot el recorregut, i està fet a la mida de l'home i no del cotxe», descrivia Capella, que en valora sobretot «els dos parcs urbans que en singularitzen els extrems». El tercer premi, Cultius urbans, de Sílvia Álvarez, que rebrà 3.000 euros més, és «el més arriscat i conceptual», ja que suposa un «trencament radical» amb la seva «aposta innovadora que esmicola la linealitat del projecte», segons el jurat. N'han agradat especialment les «taques d'activitats diverses» –fins i tot petits parcs eòlics i fotovoltaics– escampats per tot el recorregut en illes diferents, que «empalmen amb el circuit de les cales, com un virus que contamina el terreny», il·lustrava Capella.
«Tots tres tenen grans valors, així que tant de bo que qui redacti el projecte sàpiga sumar», destacava el secretari del jurat, una idea que l'alcalde, Fran Morancho, ja havia apuntat abans: «hem escollit la proposta que ens ha aportat més idees basant-nos en un criteri previ, però això no és definitiu, ja que en el projecte final segur que hi ha coses de totes».
En el mateix sentit, Yolanda Pérez, de l'associació de botiguers de Miami Platja, membre del jurat, estava il·lusionada per la «visió comercial» dels esbossos, ja que «tots presentaven zones de vianants i això és el que interessa, per aconseguir que siguin també àrees d'oci, que no siguin sols zones de pas». «Sense el comerç el projecte no funcionarà, però també hi haurà activitats lúdiques i culturals diverses», rematava el delegat del govern, Xavier Sabaté.
«Lliçó» en un indret únic
Capella destacava que Miami Platja és «un dels espais més privilegiats que queden al litoral català», i per això creu que és «una ocasió de donar una lliçó d'arquitectura, urbanisme i disseny en l'àmbit espanyol i fins i tot internacional». Per Sabaté, de fet, el projecte «depassa Mont-roig, i s'inscriu entre els més importants de la Costa Daurada, ja que serà un punt d'atracció per al turisme exterior i per als que vivim a prop». Jordi Bergadà, president del Col·legi d'Arquitectes a Tarragona, valorava que el projecte «és gairebé tan important com la Diagonal de Barcelona, ja que és un front únic a la costa mediterrània, i té una potencialitat tremenda». Bergadà «encoratjava» el consistori perquè «l'arquitectura esdevingui un motor de política pública al municipi, amb resultats que no són immediats, però són una aposta estratègica».
