municipal
comerç
El gran projecte comercial de Pineda de Mar, en via morta
Els promotors francesos no aconsegueixen adquirir el 51% dels terrenys i, tal com van avisar, donen per acabat l’acord amb l’Ajuntament
El govern impulsarà ara una modificació urbanística per clarificar el futur de la zona
Ni cap inversió de quaranta milions d’euros, ni 1.500 llocs de treball. Pineda finalment ha de renunciar al gran projecte comercial de 40.000 m² que s’havia de desenvolupar a la zona coneguda com el PP1 que uneix el barri del Poblenou amb el centre del municipi. Tal com ja van avisar el mes de novembre, els promotors francesos –la firma JPB Investissement– que volien tirar endavant la proposta finalment han llançat la tovallola perquè en aquests darrers dos anys no han aconseguit el 51% dels terrenys, una condició imprescindible per començar a activar la transformació urbanística. Un espai comercial inclòs dins d’una peça total de 120.000 m² on també estaven previstos usos residencials, hotelers i un gran pulmó verd al voltant de la riera. L’acord que es va fer públic el febrer del 2015, i que es va convertir en la proposta estel·lar de l’alcalde Xavier Amor (PSC) en les eleccions municipals, recollia que seria l’empresa la que pagaria la modificació urbanística un cop aconseguit la meitat més un dels terrenys i que un cop acceptada aquesta pel departament d’Urbanisme disposaria de 36 mesos per “executar les obres d’urbanització i construcció, i comercialitzar els establiments, que serien gestionats en règim de lloguer per la mateixa empresa”. El conveni també precisava una col·laboració estreta entre JPB Investissement i l’Ajuntament on aquest últim posava a disposició dels inversors els serveis del centre de promoció econòmica Innova a canvi que la firma donés preferència als veïns de Pineda a l’hora de fer les contractacions, a elaborar un pla de dinamització global del comerç local i a crear sinergies amb el sector per evitar que se la veiés com una amenaça al teixit econòmic de la població.
Des del govern de Pineda, la regidora de Comunicació, Sílvia Biosca (PSC) rebaixa les conseqüències que es puguin derivar de l’aturada del projecte.
“El model comercial plantejat pels promotors ens agradava i continua agradant-nos, però creiem que un cop fallit ara és el moment que l’administració entri en escena i es posi al capdavant”, indica, però aclareix que les relacions amb la firma francesa “continuen sent bones, perquè no s’ha trencat res, sinó que no s’ha pogut realitzar la proposta que s’havia acordat”.
Agafar les brides
La regidora explica que la voluntat del govern del PSC i PDeCAT, “que ja s’ha començat a treballar”, és promoure la modificació del planejament urbanístic amb l’objectiu de tenir-la enllestida a finals d’any com a pas previ per refer el pla parcial de la zona. “Es tracta de definir sobre paper què volem i com ho volem per facilitar el camí en cas que es presenti una nova oportunitat i arribin nous promotors”, defineix. En aquest sentit, es mantindrien els usos previstos per als terrenys, tot i que Biosca reconeix que el procés s’allargaria uns quants anys més. “L’objectiu prioritari és tenir-ho tot a punt quan arribi gent interessada a desenvolupar econòmicament l’espai”, comenta. En aquest sentit, des del consistori també es confirma quan es tiri endavant la urbanització de la zona del PP1 seran els propietaris en un principi els que se n’hauran de fer càrrec a través de contribucions especials.
Una pedra a la sabata
El pla parcial 1 de Pineda de Mar ha estat per als darrers governs del municipi, fossin del color que fossin, una assignatura pendent i per a uns més que per a d’altres, una pedra a la sabata que no s’han pogut treure. L’any 2003, quan governaven CiU i PP ja es va impulsar la urbanització dels terrenys amb una previsió d’edificabilitat d’uns 2.000 habitatges i que va aixecar molta controvèrsia.
El pla de protecció del sistema costaner va frenar el procés que finalment va quedar aturat del tot. Fa dos anys es va revifar amb l’arribada dels inversors francesos i el govern socialista es va encarregar de promocionar la proposta, entre d’altres, amb un viatge organitzat a França en què van participar diferents grups polítics per veure en funcionament un complex comercial de l’empresa promotora.
