“L'acord de l'A-27 és llençar diners públics”

Molt negativament. És una mitja solució, podent tenir-la sencera. Resol la sinistralitat d'un tram molt concret, a l'N-240 abans d'arribar a les Borges Blanques. Però no el problema global de la connexió entre Lleida i Tarragona, perquè es manté el pagament entre Montblanc i les Borges. I en aquests dos municipis se'n crea un d'inexistent: es formarà un embut de trànsit per accedir a l'autopista. En una via d'alta capacitat, el que té valor és la continuïtat. A més, construir l'A-27 entre les Borges i Lleida suposa perdre unes 300 hectàrees de conreus productius.

És la cançó de l'enfadós d'aquest país. Paguem les coses dues vegades o més. Foment salta d'alegria, perquè Abertis li construeix l'autovia a compte seu, però paguem nosaltres a través dels peatges 15 o 20 anys més. L'acord no està tancat, però sembla que la principal contrapartida és l'allargament de la concessió de l'AP-7. Aquí qui guanya és Abertis. Els ingressos de l'AP-2 són insignificants comparats amb els de l'AP-7. Era una autopista projectada per anar de Lleida a Barcelona i ara s'usa l'autovia A2, pel nord.

La solució és l'alliberament del peatge. Primer per una anàlisi del cost i el benefici. D'aquí a tres mesos, el rescat valdrà 85 milions entre Montblanc i Lleida, en contraposició amb els 100 milions que costa una part del tram de l'A-27, el de Lleida a les Borges. És absurd plantejar-se construir una autovia quan, en paral·lel, ja tenim una via d'alta capacitat. És un malbaratament de diners públics. Pel que fa a les bonificacions, les plantegen fins al Vendrell, lluny de l'A-27. No creiem que sigui casual: gran part del trànsit de l'AP-2 surt a Montblanc per no haver de fer el tram de 50 quilòmetres extres que suposa anar a Tarragona per l'autopista passant pel Vendrell. Així, la concessionària augmenta trànsits i guanya bonificacions, que paguem entre tots els ciutadans.

Doncs que els allarguin dos anys la concessió i Abertis recuperarà la inversió.

Barregen les coses: l'eurovinyeta amb la recuperació d'una infraestructura pública per part de la societat. Si s'ha de pagar per les vies d'alta capacitat, ha de ser a tot arreu.

Continuar treballant per fer veure a la societat i als polítics que el rescat és la millor opció. Menteixen quan diuen que podran començar les obres de l'A-27 a principis del 2015. Comptant que tots els tràmits anessin ràpidament i sense problemes –projectes, estudis ambientals, informació pública, expropiacions, licitacions, obres...–, difícilment estaria acabada abans de sis anys. Just quan acaba la concessió de l'AP-2.