Un dia més de resignació, i ja en són molts, a l'R2

Una desena de persones reclamen a la taquilla. La taquillera, que està sola, no sap ben bé què respondre. De cop s'obren les barreres; salvada per la campana. “Avui és gratis, que el servei no va bé”, exclama una de les noies que estaven reclamant. Molta gent la segueix. Són les 07.50. A l'estació de Gavà (R2) s'acumulen moltes persones a les andanes, sobretot en direcció a Barcelona. Cinc minuts després arriba el tren en sentit sud, cap a Sant Vicenç de Calders. Hauria d'haver passat fa desenes de minuts, però per pura xamba coincideix amb el que havia de passar a aquella hora.

Al tren, les converses es divideixen entre els viatgers que tenen Twitter i els que no en tenen. Els segons dormen. Els primers comenten la nova incidència que afecta la xarxa mentre segueixen les actualitzacions d'aquesta xarxa social. Estan emprenyats, però en el fons el que estan és resignats. Ja res sorprèn els usuaris d'aquesta línia. Ni la manca d'empatia a les taquilles, ni la falta d'informació a l'interior del tren. Un dia és l'afectació a una catenària. L'endemà, un robatori de coure. Entre dimecres i dijous “toca” l'avaria. I, a finals de setmana, la vaga parcial d'un sindicat. I ara, un incendi. Sempre hi ha un motiu per no complir els horaris de la línia. És el dia de la marmota.

Vint minuts després el tren arriba a Vilanova i la Geltrú. La noia adolescent que no ha pagat el bitllet es cola al darrere d'un viatger que sí que l'ha abonat. L'agent de seguretat fa la vista grossa. Avui, com tants altres dies a l'R2, és millor no tocar el que no sona. A fora de l'estació, dos agents de la policia local organitzen la cua immensa que s'ha format per pujar a l'autobús cap a Barcelona que s'ha hagut d'habilitar pel nou desgavell a Renfe. Una dona cau a terra abans d'arribar a la parada. Un dels policies l'ajuda a aixecar-se. “Aviam a quina hora tornem a casa avui”, es pregunten dos nois. A l'R2 no se sap mai. Però segur que no serà a l'hora prevista.