L'existència mentre el temps se'ns escapa

a majoria de les persones existeixen però poques viuen. Ho va dir Oscar Wilde i ho va mencionar Mónica Esgueva, coach i escriptora, en un dels últims col·loquis filosòfics del programa Para todos La 2 , que aquesta setmana ha acomiadat temporada i ha dit adéu definitivament després de cinc anys en antena. Realitzat des dels estudis de TVE a Catalunya, Para todos La 2 era segurament l'últim reducte de magazín televisiu diferent; una aposta en part arriscada –un risc mesurat perquè estem a La 2 i en una cadena pública mastodòntica com és TVE– que tant podia parlar de poesia, com dels additius alimentaris o de la dependència emocional. Precisament, pel fet de no tenir condicionants com l'audiència, Para todos La 2 era un aparador ideal per donar veu als gurus de la felicitat i si bé, inadvertit per a l'espectador tradicional tant per horari d'emissió com per canal, el programa tenia una altra vida, gràcies a internet. “No podem existir sense els altres?”, preguntava el moderador als tertulians. El debat era dens, en algun moment, excessiu, però a vegades quan la tele ens fa reflexionar i ens fa preguntar: ho he entès?, és quan val la pena. El debat no pontificava com a col·loquis de matinada amb senyors seriosos com a Millennium i segurament el que feia era pinzellades, en certa manera, motivadores; molt a l'estil del tipus de veus que apareixen ara més que mai. Llàstima que la filosofia –deu ser que pensar, o que l'espectador pensi massa, és perillós– no hi càpiga, a la TVE actual. Mentre existim o vivim, el temps s'escola. Del debat filosòfic a la ciència divulgativa, aquesta manera de fer i d'explicar que caracteritza Quèquicom del canal 33. El dia un segon més llarg, el 30 de juny, Quèquicom parlava del temps cronològic; de la dimensió temporal. Quan s'ha d'explicar l'intangible, el que no veiem, és un repte periodísticament apassionant; en aquest cas la mesura del temps, perquè ens diuen que el dia dura un segon més i no ho percebem. I Pere Renom, el reporter, que de fer ja és apassionat, ho va explicar molt bé a Tempus fugit (El temps se'ns escapa).

L