Té 40 anys, és professor de llengües en un centre de formació d’adults i el record del seu gust per la lectura es remunta a la infantesa. La petita guspira d’incentivació que va rebre per part de la seva família es va anar fent gran “com una bola de neu”. “Sempre he tingut el neguit de tenir alguna lectura entre les mans i sempre surto de casa amb un llibre, per si trobo alguna estona morta, que pugui llegir. No suporto no estar fent res, i per això sempre tinc un llibre a punt.” El dia de l’entrevista, a la cèntrica plaça de la Font de Tarragona, no va fallar, i duia l’e-book, obert pel títol Mammalia, la novel·la d’Elisenda Solsona. No és que li agradi més el llibre electrònic que el paper: “Llegeixo de les dues maneres. L’e-book m’és molt còmode i vaig començar a llegir-lo al tren, quan vivia aquí [a Tarragona] i treballava a Barcelona. Però m’agrada molt llegir en paper.” I li plau especialment capbussar-se en les històries de fantasia i ciència-ficció: “Tota la meva vida adulta he estat molt fan de la novel·la negra i els thrillers policíacs. Un dels culpables va ser Conan Doyle; d’adolescent, tinc el record de llegir només en una nit Estudi en escarlata; vaig passar-me la nit amb aquest llibre.” També li agrada l’obra del català Carlos Ruiz Zafón i del suís Joël Dicker: “Vaig conèixer la seva traductora, Imma Falcó, en un curs d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i de vegades també intercanviem opinions.” Però llegeix molt, de tot i majoritàriament ficció: “La ficció et pot ensenyar moltes coses, també”, assegura l’Albert, que va estudiar traducció i també llegeix obres originals en anglès: “Hi ha llibres en anglès que em costen molt de llegir i llavors llegeixo traduccions, però sobretot intento llegir l’original”. Tampoc es conforma amb qualsevol edició, és “una mica fetitxista del llibre” i alguns els té per duplicat. De Tirant lo Blanc, per exemple, tot i que ja en tenia el llibre, va adquirir també la versió al català modern de Màrius Serra. “És un llibre que pot estar ben treballat a classe”, indica, tot i que es mostra crític amb determinades lectures obligatòries al batxillerat: “Hi ha clàssics que no crec que siguin novel·les juvenils, per a adolescents, sinó que es necessita cert bagatge per entendre-les i gaudir-les. Són novel·les que, si després les llegeixes d’adult, t’adones que són un tros de novel·la, però no a segons quines edats”, exclama. Diu que això li ha passat amb bona part de les lectures de batxillerat, amb excepcions com les de Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo: “Aquest sí que funciona molt bé entre la població adolescent.” Com també els contes de Pere Calders: “En soc molt fan, des d’adolescent; en general, de tota la narrativa breu; Calders, Quim Monzó... em van obrir les portes a un altre tipus de literatura que potser no era tan canònica.”

No porta el compte ni dels llibres que llegeix a l’any ni dels que s’apilonen a les prestatgeries de casa seva: entre els seus, els de la seva dona –també una lectora empedreïda– i els de la seva filla, de tres anys i mig, a qui ja comencen a bastir una col·lecció amb un bon nombre de contes. L’Albert llegeix diversos títols al mateix temps. Ara està llegint una novel·la de Brandon Sanderson: “Són unes 800 pàgines i hi ha un moment en què el meu cervell s’atura,i per això paro i agafo un altre llibre, i després el reprenc.” Compaginar llibres sempre té el perill que s’escapin personatges d’un a l’altre: “Intento fer que siguin totalment diferents, perquè si són de temàtiques similars, llavors em passa que es poden barrejar trames o personatges.” De cada llibre, en valora especialment la trama: “Jo soc un lector de trama; en general, m’agrada que m’expliquin una bona història. I si la trama està acompanyada d’una molt bona escriptura, és un tot. És cert que, encara que la trama no m’acabi de convèncer o no em digui res, si està ben escrit i lingüísticament està més ben treballat, el puc gaudir. Però si em dones a triar entre una bona trama o una molt bona escriptura, segurament acabaré triant la trama. Què li aporta llegir? “Per a mi, la lectura sempre ha estat un gaudi; jo llegeixo per passar-m’ho bé. Si aquest passar-m’ho bé implica també una evasió del meu dia a dia o de no sé què, és un plus, però sempre partint del gaudi. Jo m’ho he de passar bé llegint.”