“Pot sonar estrany, però llegir és moda”

La Mònica Riu té 19 anys, estudia periodisme i treballa “envoltada de llibres” en un gran centre comercial. L’Anna Pardos, que tothom coneix com la Mixa, en té 26, és dinamitzadora cultural i li agrada “xerrar de llibres” allà on la deixin, diu, siguin revistes, programes de ràdio, clubs de lectura o qualsevol de les activitats de l’Associació de Joves Lectors Catalans (AJLC), que ella mateixa presideix i de la qual la Mònica també forma part. “Vam començar a reunir-nos en el marc d’un seguit d’activitats per a joves lectors que promovia la Institució de les Lletres Catalanes”, explica la Mixa. “Però sempre quedàvem amb ganes de més i al final vam dir: «I per què, aquestes trobades, no les organitzem nosaltres?»”

Amb una trentena d’associats arreu de Catalunya i molts altres joves lectors participant en les seves activitats, l’AJLC col·labora en esdeveniments com la Setmana del Llibre en Català i la Fira Litterarum de Móra d’Ebre i té, entre els seus objectius, “difondre els valors culturals de la lectura arreu del món (en especial, als territoris de parla catalana)” i “donar suport als creadors de contingut en català sobre llibres a les xarxes socials: booktubers, bookstagrammers, booktokers, bloguers literaris…”. “Pot sonar estrany, però llegir és moda”, diu ben convençuda la Mònica, que, lluny de considerar-les enemigues, veu les xarxes socials com a aliades potencials per fomentar el gust per llegir. “Molts joves s’estan acostant a la lectura gràcies a això”, assenyala. “A Instagram ha crescut moltíssim el nombre de comptes que parlen de llibres, i Tik Tok, on sovint, fins i tot, es romantitza l’acte de llegir, és tot un món! Allà on treballo venen cada vegada més joves a preguntar per llibres que han vist a les xarxes!” Somriuen, totes dues, quan s’adonen de la coincidència en un dels llibres que els va despertar el gust per la lectura: “Tina Superbruixa.” “De petita veia la meva mare sempre llegir, i això em despertava una gran curiositat”, explica la Mònica, que, ben aviat, va proposar-se ser escriptora a més de lectora i començar a fer els seus “minillibres” amb una colla de papers grapats. “A mi m’agrada dir que els meus orígens lectors es remunten a quan encara estava a la panxa de la meva mare!”, hi afegeix, per la seva banda, la Mixa, a qui els seus pares llegien contes fins i tot abans de néixer i que va créixer, recorda, “envoltada de llibres”. “Anava dos, tres, quatre cops a la biblioteca, cada setmana, i quan de nit el meu pare s’adormia mentre em llegia un conte, continuava jo!”

Ara, la Mònica té Diagonal Manhattan (Columna), de Xavier Bosch, a la tauleta de nit. La Mixa, Cal·lírroe (Adesiara), de Caritó d’Afrodísias, tot i que ella, ens diu, sempre llegeix “uns quants llibres a la vegada”. “Jo mai paro, sempre vaig d’un lloc a un altre, i quan, de nit, agafo el llibre i em retrobo després d’unes hores amb els seus personatges... m’encanta!”, conclou la Mònica. “Llegir et permet desconnectar, posar-te en la pell dels altres i descobrir coses de tu que, sense un llibre, potser no trobaries ni en mil anys!”, rebla la Mixa.