la crònica
El llop de les Estunes
No van ser la camisa blanca i els pantalons negres, vestimenta molt formal, els que feien preveure que també per al cantant australià Steve Smyth la nit de dimarts al bosc de les Estunes era especial. No és que hi hagi un codi oficial per als comiats, però per a una última nit d'un festival i, també, de fi d'una etapa l'entrada és determinant: cua per aparcar al camp i un públic, unes quatre-centes persones, que, enfilat a les roques o estrenyent-se assegut al terra, fins i tot en fila en els laterals, va empetitir la clariana esquerdada –el bosc és de pedra de travertí– que des del 2009 ha fet de marc dels concerts únics, perquè el paratge és encisador les nits d'estiu amb la il·luminació apropiada, del festival Estunart de Porqueres.
Steve Smyth en va quedar meravellat una nit de juliol del 2012 quan va actuar-hi per primer cop. Per això va tornar-hi l'any següent. El valor afegit d'aquests concerts, sense grans pressupostos ni grans infraestructures, que prescindeixen de superficialitats i que són un èxit gràcies al voluntarisme i a l'empenta, i amb un màrqueting basat en el boca-orella, rau en l'emoció de la troballa i de ser escenari de molts primers cops, que després repeteixen. Com els teloners, la banda de Barcelona, A Singer of Songs .
I des del primer toc de guitarra, i del primer esgarip que va sortir de la veu potent que omple el local més buit i escalfa les ànimes més fredes, de Steve Smyth –va fer dels udols improvisats, per entretenir entre cançons, tot un crit de guerra–, es va veure que la nit seria de llegenda. Sense banda, a vegades no fa falta res més. I per molt feréstega que pugui semblar l'estètica de víking més que no pas d'un exemplar de les platges de Sydney, hi ha energia i també sensibilitat amb cançons com ara Written or spoken , Southland i la melodia, més de taverna, Sylvie. I amb versions de Can't help falling in love, d'Elvis Presley, i Do you realize, de The Flaming Lips. Emocionat, al final, va fer pujar l'organització per entonar tots junts, amb el públic, drets, el clàssic d'Elvis. A partir d'ara, la llegenda dirà que, a més de les goges, les dones d'aigua, al bosc de les Estunes, les nits d'estiu, s'hi senten els udols d'un llop.