Fugida d'empreses?

El canvi de seu de Derby Hotels ha donat lloc a una campanya basada a denunciar una presumpta fugida d'empreses per raons polítiques. Diaris aparentment seriosos com Expansión i la mateixa La Vanguardia hi han donat tractament de portada i n'han amplificant el ressò del fenomen.  Res a dir-hi, si no fos per un petit detall: és fals.

En efecte, les darreres dades d'inversió estrangera a Catalunya del juny mostren un autèntic rècord, un 422% més que l'any anterior.  Són dades del Ministeri d'Economia espanyol, que, quan el 2014 van patir una reducció del 14% es va afanyar a sortir a vincular-ho amb el procés.  Ara que les mateixes dades han donat la volta, i de quina manera, fan veure que diuen el contrari del que volen que diguin.  El mètode és un exemple de periodisme de primer del que no s'ha de fer: agafar l'anècdota i elevar-la a la categoria de fet general incontestable.

Per tenir una interpretació neutral dels fets cal tenir en compte que la inversió estrangera és un indicador poc rellevant si s'observa a curt termini.  Addicionalment, les raons polítiques expliquen la seva evolució només en una petita part.  Són més rellevants la fiscalitat, la facilitat per fer negocis, els costos empresarials, etc. 

A tall d'exemple, les tarifes de llum abusives que cobra Endesa (de la qual eren assessors el president del Cercle d'Economia i dos consellers de Mas) són un factor dissuasiu per a l'activitat empresarial més potent que la política. Els beneficiaris de rendes monopolístiques fan la seva feina desviant l'atenció.

Si a Catalunya no podem ni incidir sobre els oligopolis espanyols, ni tampoc fer política fiscal (Grífols), ni d'infraestructures (Derby Hotels), ni industrial (Autoliv, Valeo), ni millorar el marc general per fer negocis (Cobega), estem condemnats a ser objecte de la fugida d'empreses.