Europa: la fi de la innocència

Evi­tem el Bre­xit és el títol d'un arti­cle que vaig fer a pri­mers d'any, en el qual expo­sava la importància d'evi­tar la sor­tida del Regne Unit de la Unió Euro­pea. El resul­tat ja el sabem tots, va gua­nyar el Bre­xit i ara estem en un marasme d'inde­fi­ni­ci­ons que ben bé no sabem com anirà, però ja hem vist que el Bre­xit ha gene­rat con­seqüències polítiques imme­di­a­tes (canvi de govern al Regne Unit) i econòmiques (dis­fun­ci­ons a les bor­ses i en la valo­ració de la lliura ester­lina), però encara no hem vist les con­seqüències a mitjà i llarg ter­mini que se'n deri­va­ran un cop el govern britànic activi l'arti­cle 50 dels trac­tats euro­peus, que és el que dóna la sor­tida a la difícil nego­ci­ació entre la UE i el Regne Unit. Però la cosa no acaba aquí, perquè el Bre­xit ha donat ales als par­tits euro­escèptics i anti­eu­ro­peus, i es tem per l'efecte con­tagi que pugui tenir en governs d'altres estats mem­bres, que es veuen pres­si­o­nats per altres situ­a­ci­ons com­ple­xes que afec­ten la UE, com són la difícil sor­tida de la crisi, espe­ci­al­ment als estats de l'est i del sud, i la gestió de la immi­gració i els refu­gi­ats, als estats de l'est. Així, avui estem en una Unió Euro­pea molt dife­rent de la dels anys vui­tanta, moment en què hi havia il·lusió per la inte­gració euro­pea i es feien pas­ses sig­ni­fi­ca­ti­ves en el marc del mer­cat únic, de la moneda única, de la lli­ber­tat de movi­ments, en l'incre­ment de drets i lli­ber­tats, molt per­cep­ti­ble si ho com­paràvem amb com era Europa en els anys sei­xanta. Però ara és molt dife­rent perquè estem al mig d'una crisi econòmica i de con­flic­tes bèl·lics en estats veïns que ni la UE ni els estats mem­bres han sabut o vol­gut ges­ti­o­nar, i que ha pro­vo­cat la greu crisi de refu­gi­ats, que alhora ha gene­rat dis­fun­ci­ons en la gestió con­junta, actu­ant de manera molt dife­rent segons l'estat mem­bre que ho feia i tor­nant a solu­ci­ons esta­tals en comp­tes de tro­bar con­sens gene­ral per un tema huma­ni­tari que depassa l'àmbit d'actu­ació d'un estat. I faci­li­tat per les noves tec­no­lo­gies, tota aquesta nova rea­li­tat l'hem seguit a l'ins­tant que succeïa, veient imat­ges i situ­a­ci­ons en con­tra­dicció amb els valors que defensa la UE. I ens hem ado­nat que l'Europa ide­a­lit­zada que teníem ens ha mos­trat ara la cara més amarga. És com si s'hagués aca­bat l'edat de la innocència i haguéssim entrat a la dura rea­li­tat. I per donar cos a aquesta situ­ació estem veient com les for­ces anti­eu­ro­peis­tes, par­tits i governs, apro­fi­ten el des­con­cert per mirar el futur en clau esta­tal i sense res­pecte a les lli­ber­tats acon­se­gui­des. Una mos­tra la tenim en la recent tro­bada entre el govern hon­garès i el polonès, en la qual s'han sen­tit crítiques ferot­ges con­tra la UE actual i posi­ci­ons a favor de minar el pro­jecte euro­peu i recon­duir-lo cap a una visió esta­tal. Ja sé que no és el millor moment i que pot sem­blar utòpic, però s'ha de llui­tar con­tra aquests movi­ments. Els gover­nants, els polítics i la soci­e­tat hem de pre­ser­var els valors de la UE basats en la democràcia, la pau, la lli­ber­tat, la soli­da­ri­tat, la tolerància, els drets de les mino­ries i els drets humans. Les gene­ra­ci­ons futu­res ens ho agrai­ran.