La por de la por

El vell Yoda ja va avisar Anakin Skywalker que “la por ens porta a la ira, la ira ens porta a l’odi i l’odi ens porta cap al patiment”, i que per tot plegat “la por és el camí cap al cantó fosc”. L’epidèmia del coronavirus, més enllà dels efectes –dramàtics en molts casos, lleus en d’altres– sobre la salut de la població, ja està deixant conseqüències negatives en la nostra societat. La primera va ser el racisme, en alguns casos gens dissimulat, cap als ciutadans d’origen oriental, combinat amb l’absoluta manca d’empatia dels que minimitzaven el problema assegurant que “només moren els vells i els malalts amb patologies prèvies”, com si aquests no tinguessin el dret de ser protegits.

El brot a Itàlia, ai las!, a la vella i “civilitzada” Europa, i ahir, la notícia de l’hospitalització per problemes respiratoris del primer ministre eslovac, van dividir les xarxes entre els cínics que reien, sorneguers, de la basarda dels altres i els que es preparaven per a un escenari postapocalíptic, estil Mad Max, amb supermercats amb lleixes buides, barris i pobles blindats amb estaques i un mercat negre de mascaretes i líquid desinfectant. Davant de tot això, només ens queda la informació, que ha de ser veraç, transparent i honesta, començant pels responsables mèdics, seguint pels polítics i acabant pels mitjans de comunicació. Esperem que ningú en faci ús per atemorir més del compte (ai, certs programes televisius), o, al contrari, per ocultar un problema de salut pública.