Renovables sí, però no així!

Dar­re­ra­ment el país s’està posant en marxa davant la neces­si­tat de fer front a l’emergència climàtica que estem patint. Les estadísti­ques ens estan demos­trant que el cicle energètic actual és alta­ment con­ta­mi­nant, i la pro­posta dels governs passa per fer el trànsit dels com­bus­ti­bles actu­als cap a les ener­gies reno­va­bles. Els deu­res han d’estar total­ment aca­bats d’aquí a 30 anys, tal com exi­geix la nor­ma­tiva que ha des­ple­gat la mateixa Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Les polítiques energètiques de gene­ració i dis­tri­bució, així com els models de con­sum, estan sobre la taula. D’aquí que per tot Cata­lu­nya hagin sor­git diver­sos pro­jec­tes empre­sa­ri­als de cons­trucció de plan­tes de cap­tació d’ener­gia solar i de parcs eòlics. Lamen­ta­ble­ment, però, aquests s’han fet de manera interes­sada, indis­cri­mi­nada, desor­de­nada i poc res­pec­tu­osa envers el nos­tre patri­moni natu­ral i cul­tu­ral.

La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, i per deri­vació les admi­nis­tra­ci­ons locals i comar­cals, té les com­petències exclu­si­ves en matèria de pro­tecció patri­mo­nial. Veiem, però, com aques­tes entren clara­ment en discòrdia amb les de foment i gestió de les ener­gies reno­va­bles. Davant de tot aquest seguit de caòtiques inver­si­ons empre­sa­ri­als, si bé la Gene­ra­li­tat té la capa­ci­tat final d’apro­var-les o no, els ins­tru­ments actu­als de pro­tecció per fer-ho s’estan mos­trant insu­fi­ci­ents.

Men­tre que les figu­res que regu­len les acci­ons sobre el patri­moni natu­ral s’estan mos­trant rela­ti­va­ment més efi­ci­ents, no en fem prou amb les que pro­te­gei­xen el patri­moni cul­tu­ral. Aques­tes s’emmar­quen en la llei de l’any 1993 i en les diver­ses lleis i decrets sec­to­ri­als que se n’han deri­vat, però encara queda molt per fer, sobre­tot en l’àmbit local i comar­cal. Man­quen catàlegs de béns dins el marc del pla­ne­ja­ment urbanístic muni­ci­pal que per­me­tin impo­sar-se i con­tro­lar des­propòsits simi­lars.

Molts muni­ci­pis han fet tard i ara s’ado­nen que no tenen eines per llui­tar con­tra aquests i altres interes­sos empre­sa­ri­als sobre el ter­ri­tori. Altre cop és la ciu­ta­da­nia la que s’ha de moure, recla­mar i pro­nun­ciar-se res­pecte a aquesta qüestió. A la zona de l’Albera o a la franja de la costa marítima empor­da­nesa, per exem­ple, s’està dient prou! Reno­va­bles sí, però no així!