Assumir la realitat

De la pandèmia havíem de sortir-ne més conscienciats sobre la sostenibilitat, havíem d’aprofitar per canviar el model productiu, mirar de ser més autosuficients en productes i serveis estratègics, consumir local, moderadament, pensant en global, i fins i tot valorar les “coses petites de la vida”. Es pot dir que ja no ens en recordem, de totes aquelles bones intencions. La pandèmia recula (no del tot, alerta) i es dispara la fal·lera per viatjar, muntar uns Jocs Olímpics molt orientats al turisme (sí, aquella activitat que havíem de repensar per no dependre’n tant) i vinga fer reserves d’avions per anar a milers de quilòmetres a fer de turistes en altres contrades. Ni un virus afeblit ni una guerra a Europa aturen la frustració acumulada. Assumim-ho. Som així.