El procés, minut a minut

Ho sabien tot. L’Estat espa­nyol estava al cas, minut a minut, de tots i cadas­cun dels movi­ments que feien, o que es plan­te­ja­ven fer, el con­junt del pri­mer i el segon nivell de presa de deci­si­ons del movi­ment inde­pen­den­tista. Un espi­o­natge mas­siu i acu­mu­lat durant anys que ha estat uti­lit­zat –i que deu con­ti­nuar sent-ho a hores d’ara– de la mateixa manera i amb els matei­xos objec­tius, al marge de si gover­nava el PP o el PSOE i amb el conei­xe­ment i l’auto­rit­zació de gover­nants i alts fun­ci­o­na­ris. La rea­li­tat és aquesta.

Això vol dir que mai no han tin­gut cap intenció de nego­ciar res, ni Rajoy ni Sánchez. La decisió d’estat va ser orga­nit­zar un atac pro­pa­gandístic ferotge con­tra l’inde­pen­den­tisme, amb l’objec­tiu de crear una mino­ria uni­o­nista de blo­queig a Cata­lu­nya i, simultània­ment, con­no­tar el movi­ment com una mani­o­bra il·legítima, cor­rupta i anti­de­mocràtica de cara a l’opinió pública de l’Espa­nya espa­nyola. D’aquesta manera la segona fase, basada en la repressió indis­cri­mi­nada i les represàlies poli­ci­als, judi­ci­als i polítiques, podria apli­car-se sense cap escrúpol des de Madrid. La pel·lícula tenia un guió i uns guio­nis­tes que conduïen l’acció cap al final desit­jat. Això és el que hi ha hagut. No hi ha error de càlcul pos­si­ble quan els que han pres les deci­si­ons han dis­po­sat d’un informe, diari i deta­llat, de tot el que estava pas­sant a Cata­lu­nya. Un cop sabut això, val la pena revi­sar la innocència d’algu­nes anàlisis que ha fet l’inde­pen­den­tisme i la pue­ri­li­tat d’algu­nes estratègies que esta­ven der­ro­ta­des des del moment en què se’n començava a par­lar.

Tot ple­gat, l’emergència de l’espi­o­natge de Pega­sus és el bany de rea­lisme defi­ni­tiu que demos­tra que no és pos­si­ble, alhora, una Cata­lu­nya espa­nyola i democràtica. I, per si encara calgués, que una hipotètica nego­ci­ació amb Madrid és molt menys rea­lista que la inde­pendència.