BNG: a la sobirania per l’esquerra

En el moment d’escriure aquest arti­cle encara ningú no sap quin és el resul­tat de les elec­ci­ons galle­gues, però el que tot­hom ja sap és que la millor cam­pa­nya ha estat la del Bloc Naci­o­na­lista Gallec, una for­mació clara­ment a l’alça. Acabi o no a la pre­sidència de la Xunta, Ana Pontón s’ha mos­trat com la líder carismàtica i refres­cant capaç de recons­truir el sobi­ra­nisme gallec d’esquer­res i pre­sen­tar-lo a la ciu­ta­da­nia com una opció real de govern. Ara fa poc més d’un any, amb el politòleg galai­co­ca­talà (gai­rebé a la manera de Pepe Rubi­a­nes) Sil­vio Falcón, vam publi­car con­jun­ta­ment l’assaig A la sobi­ra­nia per l’esquerra, tre­ball gua­nya­dor del premi d’assaig Irla, en el qual com­paràvem l’estratègia dels inde­pen­den­tis­mes d’esquer­res català, basc i gallec amb els seus homòlegs euro­peus i hi traçàvem les múlti­ples sem­blan­ces i algu­nes diferències.

L’auge d’EH Bildu i el del BNG, jun­ta­ment amb l’ascens d’ERC fins a con­que­rir la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, s’ha produït seguint una mateixa línia: volun­tat de ser una opció de govern i no només un movi­ment con­tes­ta­tari, inter­pel·lar direc­ta­ment els ciu­ta­dans que estan fora de les fron­te­res de l’inde­pen­den­tisme més con­vençut i impul­sar pro­gra­mes pro­gres­sis­tes en bene­fici del con­junt de la població. Els èxits recents del Sinn Féin irlandès i de l’SNP escocès res­po­nen també a aquesta dinàmica. En el pròleg del lli­bre, Ana Pontón –que ens va acom­pa­nyar també en la pre­sen­tació que se’n va fer a Vigo– hi expli­cava que “els sobi­ra­nis­mes d’esquerra gallec, basc i català” han entès que cal posar l’èmfasi en el “per a què” es vol la sobi­ra­nia. Segons Pontón, es tracta de tenir “un pro­grama que inter­pel·li la majo­ria” i que cons­ti­tu­eixi “un pro­jecte democràtic, inclu­siu, ampli, que ofe­reixi iden­ti­tat i futur”. Sens dubte, aquesta és la fórmula d’èxit de l’inde­pen­den­tisme euro­peu del segle XXI.