Bon inici de curs teatral

El tret de sor­tida del curs tea­tral el donava el 29 d’agost Tem­po­rada Alta i aquest cap de set­mana Fira Tàrrega amb unes pro­gra­ma­ci­ons mar­ca­des pel des­co­bri­ment, l’emoció i el dis­curs. Ingre­di­ents indis­pen­sa­bles de la gestió cul­tu­ral feta a foc lent, tenint cura de les com­pa­nyies, de les cre­a­do­res, acom­pa­nyant-les i a la vegada acom­pa­nyant pro­gra­ma­dors, peri­o­dis­tes cul­tu­rals i públic. Que no us enga­nyin els titu­lars mediàtics i express. Mal­grat que veieu aquests dies que Cata­lu­nya aixeca el teló on sem­bli que només s’aixeca als tea­tres de Bar­ce­lona i mal­grat que lle­giu cròniques fàcils i poc ela­bo­ra­des que us reco­ma­nen els cinc o els deu espec­ta­cles que no ens podem per­dre i que casu­al­ment només es podran veure a Bar­ce­lona, aneu una mica més enllà. La car­te­llera tea­tral bar­ce­lo­nina és impor­tant i necessària, però tin­gueu en compte també les pro­gra­ma­ci­ons tea­trals del país. Molts muni­ci­pis pre­sen­ten pro­gra­ma­ci­ons aquests dies. Pro­pos­tes cui­na­des també a foc lent, tenint en compte la diver­si­tat, la inclusió, el talent més enllà del pura­ment mediàtic, el dis­curs, la cura i l’acom­pa­nya­ment a la cre­ació i al públic. I aquest tre­ball a foc lent no serà notícia ni a TV3, ni a Cata­lu­nya aixeca el teló ni a la crònica ràpida sobre els deu espec­ta­cles que no ens podem per­dre aquesta tem­po­rada. Però us reco­mano que mal­grat no siguin titu­lars estre­lla de con­sum ràpid, les con­sul­teu. Dei­xeu-vos empor­tar per aques­tes pro­gra­ma­ci­ons i dei­xeu-me que us reco­mani alguns dels espec­ta­cles que s’han pogut veure a Tàrrega per si els veieu pro­gra­mats en algun espai no se us esca­pin. Perdón de LosIn­for­malls, on a través del movi­ment i l’humor us ofe­ri­ran pro­vo­cació i sor­presa. Per cert, estan pro­gra­mats també a Tem­po­rada Alta. Tobetta, un reci­tal de poe­sia i música techno amb Fran­cesc Cuéllar i Judit Cor­tina. Susto, de Maite Gue­vara, i Paloma de par­que, de Clara Ingold. Molt reco­ma­na­ble també Pau Palaus amb Embo­lic o Carena, de La Cor­co­les i Psirc amb Després de tot, el tràiler. O l’apro­xi­mació docu­men­tada a la figura del Rec­tor de Vall­fo­gona de Josep Pedrals i l’experiència tea­tral de La Mecànica amb Odis­sees. En tot cas, us desitjo un bon inici de curs tea­tral i con­fieu en tot allò que va més enllà del pura­ment mediàtic i fàcil. Dei­xeu-vos sor­pren­dre!