Jovent innovador

Fa uns dies vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de lle­gir el docu­ment Agència cata­lana per a la inno­vació. La inno­vació per avançar cap a una Cata­lu­nya sos­te­ni­ble i com­pe­ti­tiva, ela­bo­rat pels mem­bres del col·lec­tiu País de Demà (cone­gut com a Grup de Poblet). És un exhaus­tiu docu­ment, de més de qua­ranta pàgines, en què es deta­lla la urgent neces­si­tat de pro­moure de manera activa la inno­vació i, per fer-ho, la con­veniència de crear una Agència exe­cu­tiva específica. Els autors fan una ava­lu­ació de la situ­ació de Cata­lu­nya en ciència, indústria i inno­vació i llurs man­can­ces, punts forts i febles, així com l’encaix de l’Agència dins l’orga­ni­grama del govern.

El docu­ment hau­ria de ser ana­lit­zat amb detall pel govern, atès que plan­teja amb rigor temes estratègics per a Cata­lu­nya. La seva lec­tura obliga a una reflexió en pro­fun­di­tat. Cata­lu­nya dis­posa d’una Llei de la Ciència pròpia i del Pacte Naci­o­nal per a la Soci­e­tat del Conei­xe­ment, però, com bé diuen els autors del docu­ment, cal una eina exe­cu­tiva més eficaç. Els autors indi­quen que, malau­ra­da­ment, els objec­tius del Pacte estan lluny de ser asso­lits. A parer meu, per manca de con­creció en els res­pon­sa­bles de les acci­ons, el segui­ment i l’exe­cució, cosa que també tro­ben a fal­tar els autors del docu­ment.

Al docu­ment hi ha l’apar­tat Mesu­res polítiques per impul­sar Cata­lu­nya cap a una eco­no­mia pròspera, algu­nes de les quals ja apa­rei­xen al Pacte Naci­o­nal per a la Soci­e­tat del Conei­xe­ment. Entre les pro­pos­tes del Grup de Poblet, n’hi ha una que em sem­bla la columna ver­te­bral de la soci­e­tat del conei­xe­ment i que és avui motiu d’encès debat i nego­ci­ació. L’enun­cien com: “Impul­sar la for­mació a les noves rea­li­tats i poten­ciar les com­petències digi­tals i STEM (ciència, tec­no­lo­gia, engi­nye­ria i matemàtiques).” És increïble i dece­be­dor veure com, en un país que vol ser líder en inno­vació, s’està llui­tant per evi­tar que l’edu­cació secundària es degradi encara més i per acon­se­guir poten­ciar-la. Influir en la inno­vació del país a través de l’edu­cació exi­geix un currículum inte­grat que ofe­reixi als alum­nes les capa­ci­tats d’anàlisi, ava­lu­ació, pen­sa­ment crític i cre­a­tiu, com­petències digi­tals i comu­ni­cació escrita i oral, a més d’una àmplia for­mació STEM. És una for­mació que ense­nya els estu­di­ants a pen­sar i no què pen­sar. És la base de la cre­a­ti­vi­tat.

Amb l’apre­nen­tatge inte­gral STEM, amb pro­ble­mes i tre­balls pràctics i lec­tura de texts científics, es pro­mou el pen­sa­ment crític, la curi­o­si­tat, la per­sistència, la presa de deci­si­ons, el lide­ratge, l’empre­ne­do­ria i la cre­a­ti­vi­tat, qua­li­tats bàsiques del caràcter inno­va­dor. També l’accep­tació del fracàs. La no accep­tació és un greu pro­blema en la for­mació dels joves i un dels prin­ci­pals frens a l’empre­ne­do­ria. Aquesta for­mació afa­vo­reix que sur­tin inno­va­dors amb pen­sa­ment lògic i autònom i tec­nològica­ment com­pe­tents. A més de pre­pa­rar per a les clàssi­ques car­re­res STEM –matemàtiques, engi­nye­ries, arqui­tec­tura, ciències expe­ri­men­tals i ciències de la salut– també ho fa per a altres com ara informàtica, intel·ligència arti­fi­cial i apre­nen­tatge automàtic, robòtica, bioin­formàtica, ciència de dades, ciències ambi­en­tals i dis­seny.

És indis­cu­ti­ble que, mal­grat algu­nes mani­fes­ta­ci­ons de suport i alguna acció menor, els dife­rents governs no han fet gai­rebé res per poten­ciar aques­tes com­petències, més aviat els can­vis del sis­tema edu­ca­tiu han anat en sen­tit con­trari. Ara, a causa de les dar­re­res pro­pos­tes de canvi, la comu­ni­tat edu­ca­tiva ha explo­tat i reac­ci­o­nat en defensa de l’edu­cació científica, però els pro­ble­mes venen d’abans. Un país en què els joves que sur­ten de les esco­les i uni­ver­si­tats siguin cre­a­tius, empre­ne­dors i inno­va­dors no s’acon­se­guirà en poc temps. Tot el que depèn del cicle com­plet d’edu­cació és llarg, però si s’hi intro­du­ei­xen can­vis imme­di­ats, aviat veu­rem els fruits.

Seré crític. Quan­tes per­so­nes d’aquest govern o dels ante­ri­ors tenen for­mació STEM? Algu­nes, però poques, i sense prou pes específic per haver introduït un pen­sa­ment STEM en l’acció de govern. For­mar un govern demana molts equi­li­bris, però mai he vist que es valorés afe­gir-hi pen­sa­ment científic. És com­pli­cat ges­ti­o­nar temes que es des­co­nei­xen, sobre­tot quan els col·labo­ra­dors més direc­tes tam­poc els conei­xen. Com com­pen­sar aquesta man­cança? No es tracta d’encar­re­gar a uns quants experts un informe i no fer-ne res. El docu­ment del Grup de Poblet hi aporta algu­nes idees.