Govern i oposició no s’acaben de posar d’acord per tirar endavant un projecte consensuat de pressupostos, i aquesta cançó de l’enfadós ja fa mesos que dura. Som a punt d’encetar el febrer sense comptes públics, i cada dia que passa enmig de xantatges i marcatges de paquet són calerons que es deixen de destinar a temes que potser no donaran titulars, però sí més benestar als qui més ho necessiten. Perquè ens entren calerons d’aquí i europeus, que fan de bon aprofitar. Ahir la Taula del Tercer Sector reclamava que els qui estan retardant el pacte per tacticismes polítics es posin a la pell dels qui estan patint de debò els efectes de l’encavalcament de crisis de les últimes dècades. Perquè, si no ho fem ara que podem, quan, doncs?