Ni Neymar, ni procés

L’estiu es presenta calent, no tan sols pel període polític que ens toca viure, sinó literalment. Les temperatures, per als que encara no gaudeixen de vacances, comencen a ser infernals. És aquella sensació que la canícula se’t posa dins el cos i es converteix en la teva segona personalitat. Aquell dimoniet que s’introdueix en la teva consciència i només et recorda que fa calor, molta calor, excessiva calor. Un ésser maligne que et fa entrar en un cercle viciós, gairebé obsessiu. I tens el cos embolcallat d’una ardor que no et pots treure del cim si no ets a prop d’un aparell d’aire condicionat. Camines per la ciutat gairebé com un zombi, buscant desesperadament un racó d’ombra i, quan hi arribes, veus que en aquell bocí de foscor també hi fa una calda infernal. Descoratjador! I fas un cop d’ull pel carrer, que sembla que hagi estat desallotjat d’ànimes, i amb els pocs mortals amb qui et creues intercanvies una mirada de solidaritat. “Ànim, company!”, sembla que ens diem els uns als altres.

Ni Neymar, ni procés! El tema de l’estiu, indiscutiblement, és l’enganxosa calor. La marxa del brasiler ja la tenim coll avall i votar... I tant que votarem! Però al supermercat, a la feina, a l’ascensor... en qualsevol conversa el tema de la calor és ineludible. Sembla que verbalitzar-ho en veu alta ens alliberi d’alguns graus. “La calor és psicològica!”, m’han arribat a dir. És ben bé que cadascú intenta animar-se com pot! Aquests dies, els termòmetres s’han enfilat a l’entorn dels 40 graus. Només per posar un exemple, la previsió per avui a Dubai és de 42 graus, de mitjana. Ja ho veuen, situats al mateix nivell dels països més calorosos del món –aquesta dada l’apunto per a aquells que em volen fer creure que la calor és psicològica.

Però més enllà de prendre’ns la situació amb ironia, el cert és que la xafogor que estem patint ha posat en alerta tots els sistemes d’emergència del país. El risc d’incendi és elevat i, en unes condicions meteorològiques com les d’aquests dies, una sola guspira pot ser tràgica. Malauradament, tenim experiència en grans incendis, gairebé sempre causats per algun cap calent que no se’n pot estar, de llençar una burilla per la finestra del cotxe o de fer foc allà on no toca. Extremem les precaucions, perquè les flames descontrolades provoquen tragèdies, que tampoc són psicològiques.