Opinió

De reüll

La noia poderosa d’Urquinaona

Elles esdevenen símbols, però són molt més que la noia de la foto

El fotoperiodista Pau Venteo va fer una crida a les xarxes per localitzar la noia que va fotografiar el 18 d’octubre abans de “la batalla d’Urquinaona”. Decidida, camina amb el pas segur que atorguen unes botes negres, amb talons ferms, en direcció contrària on la quinzena de policies, que s’apleguen al seu darrere, dirigeixen els cascos i els escuts. Pau Venteo busca la història de la noia, que, d’estètica contundent i amb mirada contrariada, de cert enuig, va passar per davant del seu objectiu just ara farà un any. La identitat de qui ens evoca la representació icònica de les revolucions; una reinterpretació més de la Llibertat que Delacroix va pintar el 1830 guiant el poble. N’hi ha hagut d’altres, de noies, de dones poderoses. Durant el setge de Sarajevo del 1995, la Meliha Varesanovic va vestir-se de flors, es va pintar els llavis, va agafar la bossa de mà dels diumenges i, amb aires de diva italiana, es va passejar davant del soldat parapetat amb la metralleta. O la Ceyda Sungur, que, durant les protestes a Istanbul el 2013, resta immòbil, vestida de vermell, bossa blanca de tela de lona a l’espatlla, cabells electritzats, mentre el policia la ruixa amb gas pebre. Elles esdevenen símbols, però tenen una vida que continua, més enllà del clic que les fixa en la història. Són molt més que la noia de la foto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.