Constitució i dret a l'entorn
Volem una constitució d'una nació de pau, lliure d'exèrcit i forces armades, que incorpori els drets de la naturalesa
Un grup de deu juristes, encapçalats per Santiago Vidal, presenten demà una proposta de constitució de la república catalana. Estarem davant d'un text que esdevindrà una eina de primer nivell per fomentar el debat sobre el disseny del país que volem. Vaig escoltar-ne una síntesi en la taula rodona que l'Ecofòrum de la Garrotxa vàrem organitzar a Olot el 4 d'octubre passat i en la qual el magistrat de l'Audiència de Barcelona ens detallà alguns dels principals canvis radicals que comportaria la nostra carta magna en el sistema judicial (elecció democràtica dels càrrecs de la Sala de Garanties Constitucionals del Tribunal Suprem) i en la forma d'impulsar la democràcia participativa (especialment els referèndums revocatoris, la supressió de l'aforament per als polítics i dels indults, les llistes electorals obertes…). El que més ens va donar un alè d'optimisme envers el futur, però, va ser la idea que la constitució pugui prohibir governar amb majories absolutes. “El poder tendeix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament”, diu l'aforisme atribuït a lord Acton.
Els ecologistes de la sectorial 3E (ecologia, energia i entorn) de l'ANC presents en aquell acte vàrem reivindicar que en una constitució del segle XXI era ineludible que, junt amb els drets a l'habitatge, la salut i el treball, també es preveiés el dret de la persona a viure en un entorn saludable i el deure i l'obligació del govern i les autoritats públiques de conservar els béns comuns naturals i a gestionar-los de forma sostenible per a les futures generacions.
Un Estat modern no pot oblidar l'existència de la crisi ecològica global i de fer comprometre les seves institucions i administrats amb la lluita contra el canvi climàtic ocasionat per l'escalfament de l'atmosfera a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a conseqüència de l'activitat humana. Els límits del creixement ens obliguen a reconsiderar el “progrés”. El model de creixement que, per exemple, s'obligaran els signataris del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP) no és el que convindria a una Catalunya que ja ha sobrepassat la seva capacitat de regenerar els béns comuns naturals explotats durant les darreres dècades; béns originàriament de lliure accés esdevinguts per l'industrialisme productivista en “recursos mercantilitzats”. La nostra constitució, contràriament, ha de vetllar per preservar els nostres sistemes naturals, atès que ens proveeixen de nombrosos béns comuns i serveis. Un bosc no és únicament un recurs forestal o un riu un recurs hidràulic.
Convindria, doncs, que la nostra carta magna cités expressament que s'inspira en els principis de la Carta de la Terra, impulsada en la Cimera de Rio del 1992 i presentada internacionalment a l'Haia el 22 de juny del 2000. Valors ètics que es poden resumir en:
1) Respecte i cura de la comunitat de vida en tota la seva diversitat. 2) Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics. 3) Justícia ambiental i social. 4) Democràcia participativa i transparència en la forma de governar. 5) Dret a l'energia basada en fonts renovables autòctones.
En definitiva, volem una constitució d'una nació de pau, lliure d'exèrcit i forces armades, que incorpori els drets de la naturalesa i que inclogui el deure i l'obligació que tenim tots de protegir i millorar la qualitat de l'entorn.
Estic convençut que la proposta que ens presenta públicament l'equip de Santiago Vidal recollirà la demanda d'un ampli moviment social que ha generat una consciència ecològica majoritària en la nostra societat.
