Sense Convergència

Fa vuit mesos, l'ara dipu­tada Anna Gabriel con­ce­dia una entre­vista al set­ma­nari Argia, un mitjà en l'òrbita ideològica de l'esquerra abert­zale basca. El titu­lar era claríssim: “La inde­pendència només és pos­si­ble sense CiU”. Han pas­sat mol­tes coses des del mes d'abril, però em fa l'efecte que aque­lla con­vicció con­ti­nua vigent i és a la base estratègica de les llarguíssi­mes nego­ci­a­ci­ons entre Junts pel Sí i la CUP.

Perquè, és pos­si­ble la inde­pendència sense CiU? Sense UDC, segu­ra­ment. Però, sense CDC, real­ment és pos­si­ble tirar enda­vant un procés polític de la mag­ni­tud de crear un nou estat a Europa Occi­den­tal? En prin­cipi, la res­posta més òbvia és que no. Més encara quan el con­junt dels vots explícita­ment inde­pen­den­tis­tes es va que­dar una mica per sota del cin­quanta per cent el pas­sat 27-S. L'inde­pen­den­tisme gua­nya, cer­ta­ment, però no arrasa.

Tot i així, i mal­grat aques­tes xifres, crec que els nego­ci­a­dors de la CUP han optat per tre­ba­llar a par­tir d'una vari­ant d'aque­lla frase d'Anna Gabriel. Vetar Artur Mas equi­val a escapçar CDC i plan­te­jar una nego­ci­ació de tres mesos –des d'una posició dura amb CDC, però còmplice amb ERC i els inde­pen­dents– té com a efecte secun­dari gene­rar una tensió enorme dins d'unes estruc­tu­res que, a més, estan immer­ses en un procés de reno­vació ple d'incer­te­ses. La jugada intenta con­duir les bases con­ver­gents cap a un espai situat molt més a l'esquerra, amb uns lide­rat­ges externs a l'apa­rell tra­di­ci­o­nal. És una estratègia de temp­teig a la capa­ci­tat de resistència de CDC. Lícita a curt ter­mini, però que ja és molt a prop de ser des­truc­tiva.