El narcisisme musical fet versió

El trist paper en què ha quedat reduïda la música a la tele, nostàlgia i concurs, s'hi ha d'afegir la de l'autohomenatge dels vells rockers amb un concert de versions fet al jardí del xalet, però amb sobredosi d'afalacs orals i admiració mútua, impostada i llefiscosa. És A mi manera (La Sexta, dimarts), on Antonio Carmona ha cantat La chica de ayer o Mikel Erentxun, Vístete , davant Nacho García Vega; Erentxun destaca en les versions. Altres no calien, com ara Una calle de París, perpetrada per Marta Sánchez, o la sorprenent Mañana de Manolo Tena. Quan actuen i no quan xerren –hi ha poca reflexió i molta dèria– és l'únic salvable d'un format musical desaprofitat, que podria sumar i no restar, però que acaba sent un “disc dedicat” per satisfer els egos en declivi.