opinió
El referèndum possible
La Constitució del 1978 és una constitució democràtica, homologable a qualsevol altra constitució europea, que va ser votada majoritàriament pels ciutadans de Catalunya i de l'Estat. Amb tot, la Constitució té mancances importants des de la perspectiva de l'organització institucional: la pervivència de la monarquia, en tant que institució hereditària; un Senat que, tal com està configurat actualment, pràcticament no serveix per a res, més enllà de retribuir polítics apartats de la primera línia política; la manca d'un model d'organització territorial i, consegüentment, la manca d'un límit a la solidaritat entre les comunitats autònomes, i també, per al que aquí interessa, el fracàs de l'encaix de Catalunya en l'Estat. La prova és el vot en clau nacionalista que es produeix eleccions rere eleccions, les manifestacions multitudinàries que hi ha hagut a Barcelona en els darrers anys i el debat que hi ha actualment al si de la societat catalana sobre la possibilitat que els catalans i les catalanes puguin ser consultats sobre si volen seguir formant part d'Espanya o no. En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, en què hi va haver una alta participació electoral, propera al seixanta-vuit per cent, una àmplia majoria de catalans van votar per opcions partidàries d'aquesta consulta o referèndum.
Amb la legislació vigent, Catalunya no pot convocar aquest referèndum. Cal precisar que hi ha diverses vies per convocar-lo; entre d'altres, que ho faci l'Estat, amb l'aprovació del Congrés dels Diputats; modificar la llei orgànica estatal de referèndums per permetre que la Generalitat els pugui convocar; traspassar a la Generalitat la potestat de convocar-los mitjançant una llei de les que preveu l'article 150.2 de la Constitució, o reformar l'article 92 de la Constitució per permetre que la Generalitat ho pugui fer. Cal tenir en compte que la Constitució es va reformar recentment en el termini d'un mes per modificar-ne l'article 135, a instàncies de qui econòmicament governa Europa. Per què no es modifica pel mateix procediment l'article 92? El problema és que totes aquestes vies estan en mans de les forces polítiques majoritàries a l'Estat i, en particular, del Partit Popular, que té majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat.
El govern de l'Estat ja ha dit que està en contra de la celebració del referèndum i en aquest sentit han anat les declaracions del president i de la vicepresidenta del govern quan parlen d'aplicar la legalitat vigent i diuen que disposen de mitjans per evitar que es realitzi, insinuant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que permet suspendre l'autonomia, o de demanar la responsabilitat penal dels dirigents polítics que no obeeixin les directrius de l'Estat. També es poden esmentar les declaracions del ministre d'Afers Estrangers, que és qui pot exercir més influència als estats estrangers i a la Unió Europea, mitjançant les ambaixades; la impugnació, per primera vegada, d'una declaració sobiranista del Parlament, que no té cap mena d'efecte jurídic, malgrat que el Parlament s'ha referit al dret d'autodeterminació de Catalunya en diverses ocasions, o la destitució del fiscal en cap de Catalunya per les declaracions que va fer, malgrat que indicava que la consulta s'havia de fer en el marc de la legalitat.
Per fer front a aquesta situació, el Parlament està elaborant una llei de consultes que, a la vista de la posició del govern de l'Estat, previsiblement serà recorreguda al Tribunal Constitucional, el qual n'ordenarà la suspensió, tal com està establert a la llei. Arribats a aquest punt, s'albira la possibilitat de convocar unes eleccions en clau plebiscitària; és a dir, en què les opcions electorals independentistes es presentessin a les eleccions amb aquest punt programàtic perquè el Parlament, en funció del suport electoral que rebessin aquestes opcions per part de la ciutadania, declarés unilateralment la independència de Catalunya, cosa que suposaria un conflicte de primer ordre amb l'Estat.
De tota manera, és difícil d'entendre des de la perspectiva dels principis democràtics que els catalans no puguin ser consultats sobre si volen seguir formant part d'Espanya o no, quan una àmplia majoria democràtica del Parlament ha expressat la voluntat de fer una consulta. És democràtic escudar-se en la Constitució i l'ordenament jurídic vigent, quan aquest es pot modificar? Els catalans som una minoria de població dins de l'Estat, per la qual cosa no té sentit consultar tots els espanyols. És com si en un estat on hi hagués una àmplia majoria d'homes no es pogués consultar només les dones sobre si elles han de portar burca o no. Si els catalans volen ser independents o no, se'ls ha de preguntar a ells. Això és tan elemental que els castellans en diuen una perogrullada.
El problema és que des d'Espanya es nega l'existència del poble català i s'entén que els catalans som una part del poble espanyol i no ens reconeixen la identitat pròpia, malgrat tenir unes concepcions polítiques i culturals diferents, que es posen de manifest en una idiosincràsia, una llengua pròpia i una voluntat de ser, diferenciada, expressada reiteradament en les successives eleccions.
