Torturades
Gemma Pasqual recull en un volum les històries de 22 dones víctimes de maltractaments a la prefectura de Via Laietana
“És la manera com et venen per darrere, com et parlen”, que fa diferents les tortures a les dones
El proper 22 d’abril el país té una cita davant el número 43 de Via Laietana. Aquell dia, a les set de la tarda, un grup nombrós de dones acompanyaran l’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà en la singular presentació del llibre que ha escrit i que porta per títol Torturades. És la crònica de 78 anys de tortures a l’interior de la prefectura superior de la policia espanyola a Barcelona, a través del testimoni de 22 dones que les han patit; es remunta al 1941 i arriba fins al 2019.
El volum acaba, precisament, amb el cas més recent, el de la Xènia, una noia detinguda durant les manifestacions en contra de la sentència als líders polítics i socials del procés. També n’hi ha de recents, en plena democràcia, com ara el de Ruth Gabarró, del 2002; Mireia Comas, o el de Núria Cadenas, el 1988.
“Algunes de les dones que surten al llibre no es coneixien”, va explicar l’editor de Comanegra, Jordi Puig, en l’acte de presentació a la premsa d’un llibre que va dir que ha nascut “per sacsejar alguna cosa, per intentar canviar alguna cosa”, fent referència a la campanya amb què es pretén convertir la prefectura en un centre de memòria democràtica.
“Quan a una persona la segresten a Via Laietana, no té defensa”, va dir l’autora del llibre, resumint així el sentiment de soledat, d’impotència davant els abusos policials que van sentir totes les dones amb qui s’ha entrevistat per documentar les històries de tortures.
Pasqual va explicar que tots els casos tenen en comú l’especificitat de la “tortura de gènere”, perquè és evident que els policies no es comporten igual amb un home que amb una dona. “És aquella manera com et venen per darrere, com et parlen, com et tracten, aquest és el biaix de gènere”, va explicar l’advocada Pilar Rebaque, detinguda el 1970.
El volum Torturades és una visió completa, de 360 graus, sobre el fet repressor que ha suposat Via Laietana, 43 sobre la societat del país, no només per aspectes polítics. En aquest sentit, Gemma Pasqual destaca el testimoni de Carmen González, que va anar a la presó pel fet de ser gitana, i lamenta no haver estat capaç de localitzar una prostituta de les moltes que hi van estar detingudes per aquesta simple condició.
Pilar Rebaque
Explica aquesta advocada que el pas per Via Laietana i les mans dels torturadors suposa un patiment “físic però també emocional”. En el seu cas, els policies també van fer el joc d’atemorir la persona detinguda amenaçant-la que anirien a buscar el seu pare. Rebaque és una de les organitzadores de l’acció per tancar la prefectura.
Carme Travesset
Les víctimes de tortures a Via Laietana provenen, sovint, de famílies on ja s’ha patit la repressió. El pare de Carme Travesset va estar tancat al camp de concentració d’Argelers i ella, de ben jove, ja va prendre part en la lluita antifranquista. Quatre vegades, va passar per Via Laietana, 43, el primer cop amb només 17 anys.
Ruth Gabarró
Recorda aquesta dona nascuda a Igualada que quan el 2002 va ser detinguda en una manifestació antifeixista i conduïda a Via Laietana pensava que allò que li estava passant era impossible que succeís en democràcia i que als policies que la van insultar i li van pegar “els cauria el pèl” i serien sancionats pel cos policial. No els va passar res.
