Cultura

Invasió asiàtica al festival Sónar

Primeres cues al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Calor intensa, riuades de gent, moviment constant, concerts inesperats i sessions més previsibles, fauna de tot tipus, modernitat estrafolària, gran proporció de visitants estrangers... Es pot dir que la fidelitat del seu públic i la consolidació total de la proposta de les jornades diürnes obliga el festival Sónar a escriure cada any el mateix guió, sense variacions. Però també és cert que la cosa els funciona bé, molt bé.

Ahir, en la primera de les tres jornades que té programades l'esdeveniment, per regla general la menys concorreguda de totes, ja es van viure algunes cues i van fluir les primeres onades de gent. El CCCB un cop més es convertia en centre neuràlgic diürn d'un festival que, de nou, tornarà a fer uns números espectaculars d'assistència; de fet, ja no queden entrades per dissabte de dia. Però al marge de l'excel·lent entrada que es va registrar al llarg de la tarda, el gran protagonista del tret de sortida va ser l'escena musical electrònica asiàtica.

Viatge a l'Extrem Orient
Mentre els japonesos Kazumara Hashimoto, Junji Kubo i Piana, representants del prestigiós segell Noble Label, s'esforçaven a transmetre emocions i estats d'ànim íntims mitjançant uns discursos sonors austers, fràgils, delicats i preciosistes al SonarDôme, en un dels quatre escenaris habilitats en el CCCB, al Hall, els protagonistes eren xinesos. Primer amb una actuació de 718, un projecte abocat a l'ambient de perfil clàssic, i després amb la presència del tàndem FM3, que van omplir el Hall de loops i mantra ambiental. Els mateixos FM3, que tornaven a l'escenari després del xou de White, en aquesta ocasió en companyia de Blixa Bargeld, líder dels imprescindibles Einstürzende Neubauten, van tancar la programació del Hall amb molt bona nota i van demostrar que més enllà del factor exòtic la nova escena electrònica xinesa aporta arguments molt interessants que caldrà seguir de prop.

Per contrarestar la invasió asiàtica, el britànic James Holden i el periodista Javier Blánquez van preferir el classicisme contemporani de l'electrònica de ball més orgànica per preparar la recta final de la primera tarda de calor, gent i concerts estranys del festival.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.